Avui, 11 de febrer, se celebra el Dia Mundial de la Dona i la Nena a la Ciència, una jornada per reflexionar (sensibilitzar i lluitar) sobre la presència de les dones en la recerca i la investigació científica, quelcom prou important perquè l'Assemblea General de les Nacions Unides decidís dedicar-hi, fa deu anys, un dia mundial.
La celebració d'aquest dia, deu anys després, és del tot adient i necessari, sobretot si fem un cop d'ull a les dades sobre la presència de les dones en l'àmbit de les ciències, des dels estudis de grau universitari, passant per a la recerca i els nivells de titulació més elevats.
Fent un simple repàs d'alguna de les dades dels Centres de Recerca de Catalunya (CERCA) i del Departament de Recerca i Universitats n'hi ha prou per veure, gràficament, les desigualtats de gènere que també hi ha en l'àmbit científic: tot i que les dones accedeixen als estudis universitaris científics en un nombre lleugerament superior als homes, la seva presència disminueix dràsticament a mesura que avancen en la seva carrera acadèmica.
Tal com es pot observar en les dades del Departament de Recerca i Universitats, mentre les dones representen el 56% del nou alumnat dels estudis de graus científics i el 58,5% d'alumnat titulat, aquest percentatge cau progressivament en els nivells superiors, essent la seva presència en la investigació postdoctoral del 43,2%, i de només el 27,5% en els llocs de més responsabilitat, en les posicions de càtedres. La gràfica fa vertigen.
Aquesta desigualtat també s'observa als Centres de Recerca de Catalunya: mentre que la majoria de persones investigadores predoctorals són dones (56%), en arribar a nivells sèniors la seva presència es redueix al 45%.
Aquesta pèrdua progressiva de dones en la ciència respon a diferents factors i són força comuns respecte a la diferència de la presència femenina en altres àmbits, com la manca de referents i les dificultats per conciliar la carrera acadèmica i professional amb la vida personal.
La sensibilització que promou un dia com el d'avui és important, ja que, tal com mostren les dades, el camí cap a una ciència més igualitària (també més diversa i inclusiva) encara és llarg i costerut; un camí que cal recórrer, que és imprescindible per no perdre tot aquest talent femení.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada