Abans de caure en qualsevol equívoc respecte del títol d'aquest article, necessito fer un aclariment: de les quatre accepcions que té el diccionari de la definició de la paraula discoteca, jo em refereixo exclusivament, al títol, a la primera.
- Col·lecció de discs fonogràfics, en especial musicals.
- Institució que conserva discs fonogràfics musicals, folklòrics, literaris, etc., sovint per a consulta pública.
- Moble per a guardar-hi discs.
- Local on hom balla i escolta música enregistrada.
Perquè si una cosa em va quedar clara, i sorprendre alhora a l'entrevista que vaig fer a Nicolás Pichardo Delgado, és l'extensa discoteca (en el sentit de col·lecció) que té a casa, tant en format físic com en format digital.
Potser és per això que em va sobtar la seva resposta quan li vaig demanar quina cançó per al seu hipotètic funeral triava per cloure l'entrevista:
"No vull cap cançó al meu funeral perquè no la podré escoltar".
Bé, de raó no li'n falta, però després d'haver-lo entrevistat no m'imagino el seu funeral sense música, sense cap ni una de les moltes cançons que habiten a la seva extensa discoteca.
És clar que amb en Nicolás Pichardo no només vam parlar de música, també vam parlar de la seva infància i arribada a Sarrià de Ter, de la seva llarga trajectòria laboral i professional a la fàbrica Nestlé, del seu pas per diferents entitats del poble i, per descomptat, del seu paper com a polític, primer com a regidor i finalment com a alcalde de Sarrià de Ter.
De tot això i molt més en vam parlar dies enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada