Preferiria no haver de parlar de Mapi León, preferiria no haver de parlar del seu gest, aquella polèmica i controvertida presumpta tocada de genitals a la jugadora de l'Espanyol Daniela Caracas dies enrere, en la intensitat d'un partit, d'un "derby" entre el FC Barcelona i el RCD Espanyol.
És curiós el que m'ha passat amb aquest cas: en volia parlar amb tantes ganes com volia no fer-ho. A vegades hi ha situacions que ens paralitzen: el cap vol fer una cosa i el cos l'atura. No us ha passat? Quan vaig veure el polèmic gest a la televisió vaig pensar, "n'hauria de fer un article", però va passar un dia, i en va passar un altre, i cada dia trobada un altre tema de què parlar, de què escriure...
I llavors va esclatar el tema del "fuck off / fuck you" i em va faltar temps per escriure, i em vaig delatar a mi mateix: segurament, si en comptes de Mapi León qui hagués tocat presumptament els genitals a la jugadora de l'Espanyol Daniela Caracas hagués sigut una futbolista del Real Madrid, ja hauria escrit sobre el tema fa dies, mentre que, si en comptes de Bellingham hagués estat un jugador del Barça qui li hagués dit a l'àrbitre "fuck off" o "fuck you", possiblement jo seguiria xiulant, mirant cap a una altra banda, esquivant el tema, deixant passar els dies sense escriure'n res.
Preferiria no haver de parlar de Mapi León, però, després de parlar de Jude Bellingham sento que, per més que no vulgui, ho he de fer. És clar que una cosa és voler-ne parlar, i l'altra és saber què dir: què puc dir jo ara, que ja he decidit que en parlaré, de Mapi León?
Bé, d'entrada ja he dit que preferiria no parlar-ne, i també he dit que, de forma més o menys inconscient, no volia parlar-ne; però de la mateixa manera que en el cas Bellingham la qüestió és si va dir "fuck off" o "fuck you", en el cas de Mapi León la qüestió és posicionar-se sobre si li va tocar els genitals, o la cama.
A mi em sembla prou evident que li va tocar els genitals, i en cas que no els hi toqués, el que em sembla més evident és que el gest volia ser una provocació, com tots els que el van precedir en la picabaralla i enfrontament entre les dues jugadores.
Un gest desafortunat, certament, que en aquell context caldria llegir, simplement (que no és poc) com molt com una agressió. Tota la literatura que s'ha generat al voltant d'aquest gest no tenen tant a veure amb el gest en si, com en el que Mapi León representa (la més rebel de les rebels contra la Federació Espanyola de Futbol), i és el que ella significa el que ha afegit llevat a l'assumpte i ha fet pujar el suflé.
Mapi León es va equivocar; com es va equivocar Jude Bellingham, com m'equivoco jo. I si l'àrbitre José Luis Munuera Montero es va sentir insultat per Bellingham, entenc que Daniela Caracas es va sentir agredida per Mapi León. M'agradaria pensar que entre elles dues, just després del partit o més tard, es van aclarir les coses, però del tema ja no se'n parla més, de moment...
En fi, preferiria no haver de parlar de Mapi León i finalment ja ho he fet, i sento que m'he tret un pes de sobre; un pes petit, però pes al cap i a la fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada