A l'Emília Pau Coll durant molts anys la coneixia i, sobretot, m'hi referia com l'Emília de les flors; de fet avui encara m'hi refereixo així, de la mateixa manera que en Josep Maria Mainat el coneixem com el ros de La Trinca, en Toni Cruz l'alt, i en Miquel Àngel Pasqual el de la barba. Jo mateix havia arribat a ser, per algú que anys més tard seria (i és) molt important a la meva vida, "el rosset de l'arracada" o "el rosset de la Vespa"...
L'Emília era, i és encara avui per a mi (i segurament per molta altra gent) per més que faci anys que es va jubilar, l'Emília de les flors perquè durant molts anys va regentar una floristeria a Sarrià de Ter, "Flors Emília Cristina", al principi del carrer Major, juntament amb el seu enyorat marit, en Joan.
És possible, fins i tot, que moltes persones, si no la coneixien gaire, es pensessin que l'Emília es deia com la floristeria, "Emília Cristina", però res més lluny de la realitat: el nom de la floristeria, "Flors Emília Cristina", era la combinació del nom de l'Emília i del primer cognom del seu marit, en Joan Cristina Babià.
De l'origen del nom de la floristeria en va parlar a l'entrevista que dies enrere li vaig fer a Ràdio Sarrià, en la que també va explicar l'origen de la floristeria, ja que en Joan i l'Emília al principi no en venien, de flors.
Però amb l'Emília no només vam parlar de flors i violes i romaní, també vam parlar de moltes altres coses de la seva vida, i sobretot vam parlar de música, de la música escoltada i de la cantada, que l'Emília fa anys que és una de les veus de la coral Cantaires de Sarrià de Ter.
De tot això i molt més en vam parlar dies enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada