dijous, 14 de juliol del 2022

Ens envellim


Ens envellim; la nostra societat s'envelleix any rere any, sembla que inexorablement; no hi ha prec ni clam que valgui, que faci capgirar aquesta tendència demogràfica.

Per cada 100 persones joves de menys de 16 anys hi ha 133 persones grans majors de 64; les dades són de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i situen l'índex d'envelliment al 133,5%. Aquest creixement, amb alguna modulació, ha estat una constant els darrers 23 anys i ens hem de situar precisament a l'any 1999 per trobar un índex d'envelliment inferior, aleshores del 99,8%, quan encara hi havia, tot i que lleugerament, més població menor de 16 anys que major de 64.

Fa més de vint anys que ens envellim i aquest envelliment s'ha accelerat la darrera dècada: l'any 2012 l'índex d'envelliment era del 108,3%, el 2017 ja era del 118,3% i ara ja superem el 133%. I no sembla que tinguem indicis que la tendència canviï; la piràmide de població es va invertint, amb tot el que això suposa a nivell social, laboral i econòmic.

El decrement de la taxa de natalitat és un dels elements que explica aquest envelliment de la població; segons l'INE el 2021 a Espanya van néixer 338.532 infants mentre que l'any 2011 en van néixer 470.553, és a dir, un 39% menys d'infants. Amb aquestes dades l'índex de fecunditat es situa en 1,2 infants, molt inferior al 2,1 que es considera el nivell per al reemplaçament generacional.

Ara es tenen menys fills i els factors també són diversos; naturalment les successives crisis econòmiques hi han influït, així com l'atur juvenil i les dificultats per emancipar-se, que fa que l'edat per a la criança també sigui més tardana que dècades enrere. També influeixen factors més culturals, com la (afortunadament) cada vegada més acceptada i normalitzada opció de moltes dones de no voler ser mares.

És clar que tot això només explica una part de l'envelliment; l'altra és l'increment de l'esperança de vida, que es tradueix en que en general vivim més anys, i en general (malgrat tot) amb millor qualitat de vida.

L'esperança de vida, tot i haver patit un lleuger sotrac aquests darrers anys per la pandèmia, ha estat al 2021 de 83 anys mentre que l'any 2001 era de 79 anys i el 1991 de 77 anys.

És a dir, vivim més anys i amb major qualitat de vida, per tant més persones que cobren pensions durant més anys, i per contra ens trobem amb menys joves que alimenten el mercat laboral, que al seu torn ha d'alimentar el sistema de pensions... D'aquí, en part, plora la criatura; d'aquí que es vagi posposant l'edat de jubilació...

Ens envellim; la nostra societat s'envelleix any rere any i no tinc clar que, al mateix ritme, la nostra societat s'embelleixi...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada