Nuclear? Sí, si us plau!

Vaig créixer pensant que la nuclear era una energia a eradicar, a suprimir per la seva perillositat, pels riscos i pel dany que causa malgrat la seva utilitat. Vaig créixer amb el sol somrient que ens deia "Nuclear? No, gràcies" a la retina i amb l'impacte de l'accident nuclear de Txernòbil, quan encara no tenia 12 anys, i tres anys més tard amb l'accident de Vandellòs.

Vaig créixer pensant que l'energia nuclear era perillosa i destructiva, perillosa pels residus que genera, destructiva per la devastació que havia produït, i per l'impacte en les vides de qui van patir i sobreviure a l'accident.

Semblava que amb això dels Objectius de Desenvolupament Sostenible anàvem pel bon camí, si més no en intencions (els fets i la realitat són uns altres), en la confirmació que la nuclear havia de ser una energia a eliminar i fins i tot alguns països europeus ja executaven plans de transformació energètica i tancaven i desmantellaven centrals nuclears.

Semblava que anàvem pel bon camí però el bon camí només era un altre miratge; mesos enrere la Comissió Europea va proposar incloure el gas i les centrals nuclears com a energia verda, equiparables a les energies renovables, i la setmana passada el Parlament Europeu va aprovar la proposta de permetre que aquestes energies (gas i nuclear) tinguin l'etiqueta verda!

No acabo d'entendre aquest gir de guió i a banda d'una innocentada sembla que tot plegat serveix per fer-nos trampes jugant al solitari, per, ara que semblava que tot canviava, es desacceleri la transició energètica i les energies renovables tinguin menys capacitat de creixement.

No sé si quan els parlamentaris europeus van votar favorablement la proposta duien a la solapa de l'americana o del vestit una xapa amb un sol tapat per bitllets, a mode de núvols, que deia "Nuclear? Sí, si us plau!"

No ho entenc; si us plau, que algú m'ho expliqui!