dilluns, 11 de juliol del 2022

"Vamos Rafa?"


On acaba l'èpica i comença la temeritat?
Hi pensava l'altre dia veient les imatges del pare de Rafa Nadal gesticulant ostensiblement demanant al seu fill que abandonés la pista, que es retirés del partit de quarts de final del torneig de Wimbledon, veient-lo patir sobre la pista i requerint atenció mèdica.

Als reiterats problemes del peu (pateix la malaltia crònica de Müller-Weiss) s'hi sumava una lesió abdominal i lluny d'abandonar, com li reclamava (quasi implorava) el seu pare va tornar a tirar d'èpica superant-se a sí mateix i remuntant i guanyant el partit.

Rius de tinta van destacar la seva èpica, encimbellant-lo encara més als altars de l'esport estatal i internacional, fins i tot després d'anunciar la seva retirada del torneig per la fissura de 7 mil·límetres de la seva lesió abdominal: restava imbatut a la pista!

Rafa Nadal, en l'anunci de la seva retirada del torneig, va argumentar que ho feia per evitar mals majors: "és una decisió que he pres pensant en la meva salut i el meu futur..." En la seva salut i el seu futur pensava el seu pare quan li reclamava que abandonés, que no forcés més la màquina, i potser la màquina no es va trencar, però sí que es va esquinçar, amb un estrip de 7 mil·límetres.

L'esport d'elit i d'alt rendiment posen a prova el cos, explorant moltes vegades, perillosament, els propis límits. Naturalment aquesta exigència es fa sota control, també mèdic, però algunes vegades l'ànsia de guanyar, de superar-se, l'exigència de l'entorn, també la d'un mateix, fan que es sobrepassin alguns límits i que algunes vegades s'assoleixi l'èxit, d'altres no, i en d'altres un, simplement, es trenqui. A vegades aquest és el preu de l'èxit, de la fama, de la glòria...

On acaba l'èpica i comença la temeritat?
Veient-lo gesticular per la televisió el seu pare venia a dir-li, més que el clàssic "Vamos Rafa!", "Para Rafa!", i em preguntava si nosaltres també tenim una veu interior que ens diu que, en algunes ocasions, en algunes circumstàncies, ens aturem, que ja hem arribat al límit; o si, com l'altre dia Rafa Nadal, també tenim algú que des de fora ens adverteix, demana i fins i tot implora que parem, que no cal forçar més la nostra màquina, que no paga la pena...

Nosaltres, com Rafa Nadal, a vegades també ens trenquem...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada