L'article vint-i-cinc punt quatre

A Laura Borràs, presidenta del Parlament, se li acumula la feina, feina d'aquella que no és precisament agradable de fer ni d'afrontar, però que forma part del càrrec...

Per un costat ha de gestionar de nou la validesa o no d'una delegació de vot, ara la del diputat de Junts i ex conseller de Cultura Lluís Puig; per una altra ha de defensar-se com a diputada i presidenta del Parlament davant l'embat de la majoria de partits, independentistes i no, que li demanen de forma més o menys dissimulada la dimissió apel·lant a la preservació de la dignitat de la institució i a l'article 25.4 del reglament del Parlament de Catalunya, que regula les "causes de suspensió dels drets i deures parlamentaris". 

Això és el que diu aquest article:

"En els casos en què l’acusació sigui per delictes vinculats a la corrupció, la Mesa del Parlament, una vegada sigui ferm l’acte d’obertura del judici oral i en tingui coneixement, ha d’acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata. Si es plantegen dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d’incompatibilitats aplicable al llarg de la suspensió, cal el dictamen de la Comissió de l’Estatut dels Diputats."

Borràs ja ha deixat clar que no dimitirà, però la qüestió és una altra: en cas d'obrir-se el judici oral, la suspendrà el Parlament en aplicació d'aquest article? 

Aquest article del reglament del Parlament, aprovat al seu dia pels propis parlamentaris, és d'aquells que hom aprova pensant més amb els altres partits polítics que amb el propi i que quan interpel·la un partit, o un càrrec electe, se li comencen a buscar les contradiccions, entre la que destaca aquesta: aquest article atempta contra la presumpció d'innocència? 

No sé si l'atempta o no, però aquest article ara no l'atempta més o menys que quan va ser aprovat. I en tot cas la possibilitat i responsabilitat de modificar-lo és del propi Parlament. Mentre no sigui modificat s'entén que aquest article és vigent, i per tant aplicable, per a tots els diputats, naturalment amb totes les garanties que han d'oferir els serveis jurídics del Parlament. 

És clar que la temptació de fer-ne una lectura i aplicació "ad hoc", en benefici dels propis interessos, sempre hi és i hauria de ser quelcom a evitar; no només per no donar corda a allò de feta la llei feta la trampa, també per la pròpia credibilitat i integritat democràtica de la institució.