Com "Qui és l'Anna?"

Veient la sèrie "Inventing Anna" ("¿Quién es Anna?", Netflix) un no pot deixar de preguntar-se, al llarg dels (excessivament llargs) capítols d'aquesta mini sèrie, què hi ha de veritat, què de mentida, en la excèntrica i vanitosa vida de l'Anna Delvey, una hereva alemanya que persegueix de forma obsessiva el seu somni americà.

La sèrie, basada en fets reals, pivota sobretot en la relació d'amor-odi entre la protagonista i la periodista que explica la seva història i en el desenvolupament de la trama central es produeix una certa lluita pel relat, per quin és el relat que s'acaba imposant: el de la protagonista?, el de la periodista?, el del seu advocat?, el de cada una de les seves amigues?...

Acabada la sèrie no vaig poder evitar fer un cert paral·lelisme amb el procés, amb la lluita pel relat i en la capacitat, a vegades calculada, d'altres desesperada, que uns i altres han tingut i tenen de creure's el propi relat, fins i tot amb les mentides o mitges veritats que tot relat també conté.

Resulta inquietant veure fins a quin extrem la protagonista es creu el seu propi relat, fins a quin punt el defensa fins a les últimes conseqüències negant l'evidència, també per moments la realitat, mantenint-se fidel en el personatge que ella mateixa s'ha creat.

Escoltant les gravacions del comissari Villarejo també s'evidencia fins a quin punt tot un partit polític, tot un govern, va voler crear una realitat, un relat, per fer-lo servir vilment (també de forma delictiva, no?) de flagell contra l'independentisme.

Curiosa, quan no inquietant, aquesta capacitat (no m'atreveixo a dir-ne habilitat) humana de creure'ns les nostres pròpies mentides; més inquietant la capacitat que els altres se les creguin, se les empassin i les defensin amb més convicció que qui les ha creat.