"La teva", ens diu de fa anys TV3 i de tant dir-ho al final hi ha el risc que ens ho creiem, que TV3 és nostra, que TV3 és meva. I és clar, en tant que meva, que faci el que jo vulgui.
És inqüestionable el seu paper en la construcció de país, també el desig i la temptació, a vegades poc dissimulada, dels partits polítics d'influir-hi i controlar-la, de fer que remi a favor seu, o si més no que no ho faci en contra.
Tampoc a Catalunya ens deslliurem d'aquesta lluita de poders i si hi ha un programa que aquests darrers anys, d'alta convulsió política, ha simbolitzat aquesta lluita ha estat el FAQS. Estimat i odiat alhora per tothom ha estat titllat d'independentista i d'espanyolista alhora fins al punt que, a banda del propi esgotament, hom té la sensació que ara ja feia més nosa que servei, si és que alguna vegada ha prestat algun servei, més enllà de l'informatiu.
El FAQS, al capdavall, és una víctima més del procés, del "processisme" i de tota aquesta pesada lluita pel relat Catalunya endins, també dins l'independentisme.
Dies enrere el periodista Josep Cuní s'acomiadava del seu informatiu matinal de SER Catalunya entrevistant el president Pujol; tots dos van recordar moments de preguntes incòmodes i de respostes evasives, de la voluntat de la política de condicionar el guió i de la persistència del periodisme de respectar el codi deontològic i preservar la independència i el dret a la informació.
Tres quarts del mateix, d'aquesta eterna lluita de poders, deuria passar dies enrere dins un camerino de TV3 després de l'entrevista que el FAQS de Cristina Puig va fer-li a la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Es queixava Borràs d'estar més sotmesa a un judici que a una entrevista, i no sé si el seu problema, i el del seu equip, Francesc de Dalmasses escridassat i intimidat periodistes inclòs, era que en tant que seva s'esperaven de TV3 una sessió de bany i massatge.
Reconec que jo, alguna vegada, també m'he enfadat per com algun mitjà ha mostrat alguna informació; hom espera que el mitjà es limiti a reproduir fil per randa el comunicat de premsa; resulta, però, que el mitjà té veu pròpia, que el mitjà és seu o, si és públic, és nostre, de tothom, no exclusivament meu.
De males arts per controlar els mitjans públics n'hi ha a tots els nivells, també en la premsa local, moltes vegades més vulnerable, més exposada a pressions i amb menys mecanismes de control i de defensa.
"La teva", ens diu de fa anys TV3; potser seria més adient que d'ara endavant el leitmotiv de TV3 fos "la de tothom" o, simplement, "la pública"; o, si es tracta de treure pit, "la líder".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada