JJOO sense esperit

Jocs Olímpics d'Hivern sí o Jocs Olímpics d'Hivern no? És aquesta la qüestió?

Aquests dies al diari El Punt Avui entrevisten defensors i detractors a la candidatura dels Jocs Olímpics Pirineus - Barcelona 2030 i tothom té les seves raons, raons que no sempre són excloents. Bo i reconeixent que hi ha escala de grisos, la pregunta exigeix d'entrada una resposta binària (sí o no) i després la resposta es pot matisar.

D'arguments a favor i en contra n'hi ha molts, alguns són estrictament polítics, d'altres ideològics (que no és el mateix), d'altres econòmics i també s'hi han afegit els de la sostenibilitat. Arguments que sostenen les posicions favorables i les posicions contràries, perquè cadascú té els seus arguments, les seves raons, els seus interessos. 

Jo que m'ho miro de lluny, a distància, trobo que en tota aquesta aquesta història de la candidatura catalana, l'aragonesa i la frustrada conjunta hi falta un ingredient que hauria de ser essencial, bàsic, imprescindible: l'esperit olímpic.

L'agermanament, solidaritat i amistat entre els països, els pobles del món, a través de l'esport, aquest ideal de confraternitat és el que, en teoria i segons el baró de Coubertin, alimenta l'esperit olímpic i en el cas de la candidatura catalana, aragonesa i la frustrada conjunta aquest esperit brilla per la seva absència.

Les relacions entre Catalunya i Aragó, entre els dos governs i en relació amb el d'Espanya, no s'han significat per aquestes virtuts, més aviat tot el contrari; Catalunya endins tampoc respirem un clima d'esperit olímpic per la candidatura Pirineus - Barcelona 2030 i tot plegat, tinc la impressió, fa més nosa que servei.

No sé si una candidatura olímpica sense una mínima dosi d'esperit olímpic té massa recorregut; si jo fos del Comitè Olímpic Internacional potser miraria cap a altres candidatures més solidàries i fraternals, que aquí no parem de tirar-nos els plats pel cap.

Jocs Olímpics d'Hivern sí o Jocs Olímpics d'Hivern no? Si aquesta és la qüestió, sense esperit olímpic, per mi rotundament no. No ens mereixem aquests jocs; discutim després si serien necessaris o no...