dimecres, 1 de juny de 2022

Llarga vida a la Diputació de Girona?


Dies enrere em vaig trobar a la bústia, encartada amb el diari, una breu publicació de la Diputació de Girona sobre els 200 anys d'aquesta administració.

La publicació, a banda d'una salutació institucional del president, conté una interessant retrospectiva històrica de la institució, a càrrec del periodista Jordi Grau, i una descripció dels serveis que l'ens presta als ajuntaments a través de les seves àrees i organismes autònoms, no en va la Diputació de Girona s'auto-defineix, també en aquesta publicació, com "l'ajuntament dels ajuntaments".

Més enllà d'aquest cofoisme benevolent, la Diputació de Girona, com les altres, és reconeguda com l'administració rica d'entre les locals, sobretot en contraposició als Consells Comarcals, més migrats de recursos i pressupost, i és popularment coneguda com "la repartidora": reparteix diners i reparteix càrrecs. Reparteix diners entre els ajuntaments, els que es poden repartir de forma més discrecional entre els políticament afins, i reparteix càrrecs, en especial els de confiança, com a premi de consolació per a càrrecs electes a qui les urnes no han premiat amb responsabilitats de govern ni dedicacions exclusives...

Però no ens hi entretinguem ara, amb això, que jo avui, arrel d'aquesta publicació sobre els 200 anys de la Diputació de Girona volia treure la pols a un fragment de la intervenció del primer portaveu socialista, Just Manuel Casero i Madrid, en la constitució del primer plenari democràtic de l'ens després de la dictadura, el 26 d'abril de 1979.

Recull, encara en castellà, l'acta de la sessió, transcrita al llibre "Memòria de Just" (Edicions 62, 1999), de Jaume Guillamet:

"Por parte del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) toma la palabra el Diputado D. Justo Casero. Señala que su partido no considera histórico el día de hoy. Más bien, se reservan la euforia para aquel en que sea proclamado el Parlament de Catalunya, cuando aquel vote una ley comarcal y municipal. Cuando la Generalitat, dice el Sr. Casero, haya organizado territorialmente nuestro país, nuestra nación, con órganos de gobierno comarcales depositarios de la voluntad popular, con atribuciones y contenido. Nos toca como elegidos y representantes del pueblo verificar este cambio.

Los socialistas venimos a trabajar, continúa diciendo, para la desaparición de esta Diputación, que tiene transitoriamente, pero, dos importantes misiones. Primera, la de ayudar tan espléndidamente como le sea posible a los nuevos Ayuntamientos democráticos y, Segunda, la de intervenir en el proceso de institucionalización de la Generalitat y de proclamación de los poderes comarcales.

Por esto, manifiesta el Sr. Casero, han votado a D. Juan Vidal Gayolà por cuanto consideran que su actuación será fiel a esta trayectoria. Le ofrecen su apoyo y las iniciativas que reclame el bien de nuestro pueblo.

Dice también que la nueva Corporación, dentro de su transitoriedad, más que en la vieja línea de repartidora de subvenciones habrá que actuar en la perspectiva del enderezamiento nacional de Catalunya, hacia la reconstrucción del marco físico y territorial de nuestras comarcas y al servicio de los derechos culturales, económicos y políticos de los trabajadores y de las clases populares (Aplausos)"

Poc va durar aquesta voluntat d'aniquilar la Diputació, com possiblement tantes altres coses que en aquell temps, aquell país, es volien canviar... 

Llarga vida a la Diputació de Girona! 

Imatge: INSPAI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada