Quan no hi som...

Deixeu-me aclarir d'entrada que quan dic "quan no hi som" em refereixo a quan no som a les reunions, trobades, etc... No a quan ens morim!

La llegenda, que no és únicament urbana sinó universal, diu que si no assistim a una trobada o reunió a la que hem estat convocats correm un elevat risc que tard o d'hora es parli de nosaltres, que ens acabin criticant, criticant per mal, és evident!

Per això jo procuro ser-hi, i si puc ser-hi fins al final, que qui abandona abans d'hora també li toca el rebre! Sí, segurament arribats a aquest punt ja ho heu pensat: m'acabo de delatar. Ei, però qui estigui lliure de pecat que llanci la primera pedra!

Tampoc cal fer-ne un drama, és una qüestió d'oportunitat; quan no hi som és quan els altres poden parlar de nosaltres i fer-ho sense la necessitat de ser tan considerat, pulcre, diplomàtic o fins i tot educat.

Segur que hi ha estudis d'alguna universitat, més o menys pomposa, que han aprofundit en aquesta matèria, en aquest fenomen. A més aquesta qüestió esdevé encara més interessant quan, d'un grup més o ments estable, en diferents trobades falten diferents persones, pel que aquí tot el que es diu i el que passa és molt més ric.

Imaginem un grup de 5 persones; se'n troben quatre i parlen, posem per cas, de "B": que si ha fet això, que si va dir allò, que si tal cosa, que si tal altra... Un altre dia falta "E" i "B", que no hi era la darrera vegada, naturalment també participa de la festa i parla d'"E"... I un altre dia falta "A" i és evident que "B" i "E", juntament amb "C" i "D", també (mal) parlen d'"A"...

No cal que segueixi, que sabeu tan bé com jo de què va tot això. Tampoc cal que entri en totes les variables, en les fílies i fòbies internes que fan que cadascú es moduli en funció de (1) de qui es parla i (2), encara més important), amb qui es parla.

Sembla evident que aquesta dinàmica pot semblar perillosa, fins i tot temerària i incendiària, però en intensitats baixes i dosis moderades ajuden, em sembla, a cohesionar grups, ja que permeten perfilar arestes sense malmetre res; és clar que si en comptes de la llima algú fa servir el ribot, el resultat pot ser perniciós, el dany pot ser irreversible.

Les persones som material sensible, d'aquell que cal transportar, per la vida, sota l'advertència de "precaució, fràgil!" Assumint aquest risc, està bé que no sempre hi siguem, ni que ho sapiguem tot...