La companya de Keanu Reeves

El cinema és una extraordinària fàbrica de somnis i fantasia, en ocasions d'art i també, per bé i per mal, és una fàbrica de "cultura" en la seva accepció antropològica: "Conjunt  de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat."

El cinema ha influït en la moda, en els hàbits de consum i en molts altres aspectes, més o menys tangibles, més o menys evidents, de forma més descarada o més subtil, de la nostra concepció del món. A vegades, malauradament poques, per trencar una llança, la majoria per a consolidar el discurs dominant a mercè dels interessos de sempre i dels de sempre.

Hi pensava l'altre dia veient els comentaris que havia suscitat la foto de Keanu Reeves amb la seva companya. La falsa controvèrsia venia per la buscada sorpresa per l'aspecte físic de la companya de l'actor, un aspecte molt d'acord amb la seva edat, i l'accent no es posava en la diferència d'edat (ella és més jove que ell) sinó que ella podia semblar més gran.

Al cinema, tradicionalment i en general, el personatge masculí és el protagonista i el principal femení es situa en segon pla (parella o amant) i sobretot sol ser més jove, a vegades molt més jove que ell.

Rere les càmeres, en tot el que envolta el cel·luloide, passa tres quarts del mateix, essent-ne un dels clars exemples el meu estimat coetani Leonardo DiCaprio, que sempre ha tingut per parella dones de menys de 25 anys, independentment de la seva edat.

En el rerefons dels comentaris sobre la companya de Keanu Reeves hi la creença que alimenta aquesta pregunta: què fa Keanu Reeves amb aquesta dona gran quan podria estar amb una de molt més jove? És la mateixa perplexitat que desperta en moltes persones la foto de l'actriu Cate Blanchett amb el seu home, en aquest cas no per edat sinó per (suposada) bellesa.

Les actrius es queixen que a partir de certa edat es tornen invisibles i que fins i tot són actrius més joves les que protagonitzen personatges de la seva edat. Actor madur, actriu jove; aquest és el clixé predominant a la indústria del cinema, una indústria encara molt masculina, i masclista, en els llocs de poder.

Per cert, la companya de Keanu Reeves es diu Alexandra Grant i és una artista visual nord-americana; i no entenc perquè hi ha qui diu que sembla tan gran... Jo la trobo molt jove, només té un any més que jo!