Quan es deixa de ser jove? Quan vaig deixar de ser jove? Oficialment als trenta anys, se suposa, quan ja no valen ni carnets jove, ni targetes bancàries jove i on les ajudes per a la contractació de joves marquen una frontera infranquejable: si la persona a contractar té trenta anys o més, res d'ajuda!
És clar que una cosa és ser jove i l'altre sentir-se'n, suposo que com de català, espanyol, europeu o el que vulgueu... Perquè jo als trenta anys, a banda de sentir-me jove, encara me'n considerava, contradient l'oficialitat del terme i per més que algun marrec ja m'hagués tractat de senyor!
És aquesta, realment, la frontera de la joventut? Quan la resta de la gent, la resta del món, deixa de veure't jove? Per més que ens esforcem a remar contracorrent, per més que maldem per cercar l'elixir de la joventut eterna, no som joves tota la vida...
Suposo que és per això que, arribat a aquest punt, Joan Fuster va dir:
"La joventut és una cosa de la qual cal usar i abusar: no som joves dues vegades."M'agrada com ho diu Joan Fuster; no diu no som sempre joves, sinó no som joves dues vegades; si ja he estat jove una vegada, senyal inequívoc que ja no ho sóc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada