Estrenar l'any

Ens agrada estrenar coses; bé, no sé a vosaltres, a mi sí, m'agrada estrenar coses!

Recordo un dia, amb vuit o nou anys, que estrenava unes bambes, unes que diuen algun motiu del Mundial de Futbol de 1982, i pujant l'escala de l'escola Montjuïc les vaig mostrar content al director de l'escola, el senyor Palou, que ens rebia cada dia davant el seu despatx, va dir-me "caram, aquestes deuen córrer molt!"

Dies enrere, per Sant Esteve, amb la  mateixa il·lusió, vaig estrenar calçotets, sabates i dessuadora! Pam, tres d'una tacada!

Ens agrada estrenar i el Cap d'Any ens ofereix una bona ocasió per fer-ho: el primer bany de l'any, la primera sortida, el primer vermut, el primer llibre...

El Cap d'Any ens brinda l'oportunitat de tornar a començar, tot i que, com cantaven Els Esquirols, aquesta oportunitat la tenim cada dia: "Cada dia surt el sol / i tot recomença..." És amb aquesta il·lusió, és amb aquesta energia, que broten els propòsits, que seran bons només si els fem realitat. 

Estrenem any, una vegada més, i ho fem amb un any més d'experiència, i d'experiències, tot i que això no sempre és un valor, un actiu. Però quan ho és, quan l'any que deixem enrere ha arrelat algun aprenentatge, aleshores tot sembla més senzill i abastable, fins i tot els propòsits. 

Estrenem any amb la fantasia que estrenem vida, o que si més no tenim l'oportunitat de canviar-la, fins que, segons la psicologia barata, arriba el "Blue Monday" i abans no estrenem el febrer, ens ho engega tot a rodar!

Però no us deixeu enredar per anglicismes que vesteixen molt, "Blue Monday" és sobretot una cançó de New Order, i l'any que tot just comença no s'acaba el proper 17 de gener, el tercer dilluns de l'any, sinó el 31 de desembre...

I el millor, ja ho sabem, és que quan un any s'acaba en comença un altre, n'estrenem un altre i la vida, com l'aigua d'un riu, segueix el seu curs.