La versió ràpida

El navegador del cotxe algunes vegades m'ofereix diferents tipus de rutes per arribar al destí: la ruta ràpida (qüestió de temps), la curta (qüestió de kilòmetres), la relaxada (qüestió d'estrès) o l'ecològica (qüestió de contaminació). A vegades algunes rutes coincideixen, que no sempre hi ha tantes alternatives, i d'altres totes les opcions coincideixen en una sola ruta, l'única possible per arribar al destí.

Pensava en aquestes opcions del navegador aquesta setmana, sortint d'una cerimònia d'enterrament. De tenir diferents opcions la família, o sospito que el mossèn directament, va triar la versió ràpida: amb un quart d'hora de rellotge va enllestir la cerimònia.

És cert que no va deixar de dir res, que va fer les dues lectures i el sermó, sobre el fet de creure i de fer el bé, i va vincular-ho a la vida de la persona difunta; també va fer el pare nostre i va espargir amb aigua beneïda el fèretre. Va fer tot el que, mínimament, ha de tenir una cerimònia catòlica d'enterrament, l'únic que va fer-ho ràpid.

Ja sabem que aquestes cerimònies, les d'enterrament o les matrimoni, són com un xiclet i poden estirar-se més o menys a gust del consumidor, i fins ara jo tenia calculat que el mínim per un enterrament eren, per una cerimònia bàsica sense accessoris, entre vint i vint-i-cinc minuts. Ara ja sé que si el mossèn hi posa voluntat, pot fer-la només amb un quart d'hora!

Un amic, també present a la cerimònia, em va comentar mentre sortíem que setmanes enrere va assistir en un altre enterrament en aquesta mateixa església, una de les més boniques del Pla de l'Estany, amb uns llargs i impressionants vitralls, i que en aquella cerimònia el mossèn també va anar a preu fet, a risc d'arribar, les persones que són puntualment impuntuals, literalment a misses dites.

El mossèn va fer tot el que havia de fer i va dir tot el que havia de dir, possiblement el que li va mancar van ser algunes pauses, alguns silencis; no aquelles pauses dramàtiques per a generar expectatives o suspens sinó les que permeten donar una major solemnitat a les paraules. I aquell comiat potser no necessitava més paraules, però reclamava, pel meu gust, un punt més de solemnitat.