M'escriuré la propera carta als Reis...

No sé si vosaltres seguiu escrivint la carta als Reis d'Orient. Jo he deixat de fer-la en la mesura que les han deixat d'escriure les meves filles, i ja fa uns anys que a casa apuntem en un mural, a mode de carta, el que demanem.

És clar que aquest mural, per més bonic i "cuqui" que sigui, no és estrictament una carta tal i com entenem que ha de ser la carta als Reis d'Orient.

La carta als Reis té, com a mínim, aquestes cinc parts, que poden ser més o menys extenses:

1. La salutació, que sol començar amb un "Estimats o Benvolguts Reis d'Orient..." i en la que també podem fer un breu comentari desitjant que hagin tingut un bon camí.
2. El balanç, que és on repassem, ni que sigui per sobre, com de bons minyons i minyones hem estat aquest any, i en el que també reconeixem alguna dolenteria, que tanta bondat bondadosa no cola!
3. La petició, que és la part central i més important de la carta, en la que fem un llistat, a vegades inacabable, de tot el que volem que ens portin.
4. El propòsit, que sol ser bé d'esmena, en cas d'haver reconegut massa dolenteries en el balanç, bé un bon propòsit, que es sol resumir amb un "aquest any em portaré (o procuraré ser) millor", etc.
5. El comiat, en el que, a banda d'agrair-los per avançat el que ens portaran, els hi desitgem una bona tornada.

La carta sol anar decorada i s'hi poden afegir dibuixos, o fins i tot hi ha qui hi enganxa els retalls de les joguines que vol, extretes del catàleg de torn, per evitar equivocacions... La carta es lliura al carter o als patges reials, o als propis Reis d'Orient els més afortunats, i allà es queden les nostres bones paraules, bons desitjos i  millors intencions.

La carta als Reis, en essència, no deixa de ser una carta de balanç de l'any finat i de propòsit de l'encetat i, per tant, té un mínim component de reflexió personal. Aquesta és la part moral de la carta i quan deixem de fer-la perdem l'oportunitat de reflexionar i, sobretot, d'escriure sobre nosaltres i les nostres circumstàncies.

I escriure-ho és molt important, ja que allò escrit queda, deixa de ser un pensament fugisser per ser un pensament atrapat en un full, per a una posteritat incerta, però posteritat al cap i a la fi.

Ahir, trobant-me de nou sense cap carta per lliurar a cap patge reial, pensava que potser valdria la pena tornar a escriure la carta als Reis, però en comptes de donar-la al carter o patges reials, me la podria escriure i lliurar a mi mateix, sí, una mica com en Mr. Bean amb la seva felicitació...

D'aquesta manera la carta no es faria fonedissa (on van a parar les cartes als Reis?), i l'any vinent podria recuperar-la per veure què tal els propòsits i les bones intencions.

Personal i intransferible, aquesta auto carta als Reis podria ser un bon exercici de reflexió personal i d'auto coneixement.

"Benvolgut Roger..."