Diuen els experts, els experts del cervell i cada vegada més també els experts del cor (del cor que a banda de sang sobretot batega amor), que el nostre cervell tria la nostra parella abans que el nostre cor se n'enamori; vés que l'enamorament no sigui la resposta irracional, i emocional, a la tria ja feta pel cervell...
Sense dubtar que la tria és nostra, partint de la base que el cervell (que tria primer) també ho és, podem considerar que, en aquesta i d'altres, som amos de les nostres decisions?
Fins a quin punt triem, ja no l'amor sinó altres qüestions, lliurement? Fins a quin punt pesen, en la nostra tria, altres factors ambientals, socials, familiars o culturals?
Fins a quin punt triem el que fem? I el que pensem?
Ja ens ho va dir, i advertir, Joan Fuster en un dels seus cèlebres aforismes:
"Ah, si pogués triar les meues indignacions!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada