Com "La tieta" de Serrat, que "un dia s'ha de morir, més o menys com tothom", Joan Fuster a "Judicis finals" també ens ho adverteix en la seva
"Absolució general i indulgència plenària" inicial, que diu:
"I després de tot, ¿què? Ens hem de morir. No hi ha més remei.Si ens hem de morir, si aquest és el nostre inevitable final per més que hi hagi qui s'entesta en prolongar-lo amb fantasies d'eternitat, què fer fins aleshores?
Deixem-ho córrer, doncs.
Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada