divendres, 26 d’octubre de 2007

Lectures del Quiosc

Dijous al vespre. Biblioteca Municipal Just M. Casero. Guillem Terribas dóna el tret de sortida, un any més, als actes del XXVII Premi de novel·la curta Just M. Casero , convocat per la Llibreria 22, amb una lectura d'articles del Quiosc, llibre que recull els articles que en Just va escriure diàriament entre el 7 de febrer i el 21 de desembre de 1980.

Un llibre i sis articles escollits per sis lectors: Francesc Francisco (que no pot assistir i el propi Guillem llegeix el text escollit), Tià Salellas, Joan Ribas, Montserrat Terradas, Narcís-Jordi Aragó i un servidor, Roger Casero.
Les instruccions d'en Guillem són molt clares: escollim un article per llegir i abans de donar-hi lectura expliquem el què en just representa per nosaltres, el què a mi m'agrada dir: el nostre Just, el Just de cadascú.

Anirem desgranant, en futurs posts, el què cada un d'ells va dir, però ara podeu saber el què cada un de nosaltres va llegir; si teniu qualsevol de les dues edicions del llibre Quiosc (l'editat per la Diputació i el Punt Diari l'any 1981, o l'editat per CCG Edicions l'any 2001).

P1200645-1
Guillem Terribas llegeix, triat per en Francesc Francisco, "Estàs cansat", del 12 d'octubre de 1980

P1200646-1
Tià Salellas llegeix "Històries de Borbons", del 4 de setembre de 1980

P1200647-1
Joan Ribas llegeix "Dimecres de Cendra", del 20 de febrer de 1980

P1200648-1
Montserrat Terradas llegeix "L'escàndol", de l'11 de maig de 1980

P1200649-1
Narcís-Jordi Aragó llegeix "Un retrat del 76", del 8 de maig de 1980

P1200652-1
Jo llegeixo "El lladre i el nen", del 28 d'agost de 1980

Ha estat una agradable i emotiva vetllada en què hem vist, a través dels lectors, algunes de les múltiples parts que formen totes elles en Just.

Per mi, com he expressat, en Just és el protagonista absent de la meva vida, un pare que, trascendint la pròpia vida, em segueix acompanyant i, a la seva manera, fent de pare, també d'avi...

I una confessió que he fet: l'he vist en fotografies, l'he llegit, fins i tot he escoltat la seva veu (en una cinta familiar esdevinguda tresor que amaga cançons d'infants, gravades a Cantallops, el poble de la meva mare). Però no l'he vist mai en moviment, no tinc constància de cap gravació on ell hi surti... qui sap, potser algun dia apareix una vella cinta...

Comencen els actes del "Casero", i el proper dimarts sabrem si hi ha o no fumata blanca... ens convoquem al vespre a Sala la Planeta.

pd: Esteve, gràcies per les fotos i per la gravació. Agus, gràcies, una vegada més, per la càmera i el trípode...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada