Canten Els Amics de les Arts que tornar "sempre és la millor part de l'aventura", no sé si per tothom la tornada a la feina és la millor part de (l'aventura de) les vacances; em temo que per a la majoria no!
La síndrome post vacacional sobrevola aquest dies, com voltors en cercles sobre l'animal moribund, quasi carronya, sobre nosaltres amb aires amenaçadors, tot i que moltes vegades aquesta síndrome moderna la mencionem més, la majoria de nosaltres, a mode de broma a l'hora de l'esmorzar que no patim realment.
Amb o sense síndrome post vacacional la tornada a la feina sempre té quelcom de feixuc, ni que sigui per l'inevitable canvi de rutina, que es notarà especialment, pel qui encara tenim mainada que estudien, a partir de l'inici del curs escolar.
De fet aquesta és una de les avantatges que té el retorn a la feina, a banda de retrobar-nos amb els companys i companyes, naturalment!: la feina (la nostra, la de les nostres parelles, els estudis i les activitats extraescolars de la mainada..) també ens ajuda a organitzar-nos la vida, cert que a risc de complicar-nos-la i morir en l'intent de quadrar horaris, agendes, transports i pressupostos!
Jo avui, com sospito alguns de vosaltres, torno a la feina després de les necessàries vacances; em farà il·lusió retrobar-me amb els companys i companyes i envejaré, sempre sanament, els qui encara les gaudeixen o, encara millor, les gaudeixen a partir d'avui! No els envejaré, però, quan tornin de vacances, ja que mentre la meva (i si és el cas vostra) tornada coincideix amb l'arrencada del curs quan ells tornin nosaltres ja anirem a velocitat de creuer!
Deia que tornar no és, possiblement, la millor part de l'aventura, però sí que és una part inevitable de les vacances pel que, com amb altres coses de la vida, val més mentalitzar-se però, sobretot, que una vegada acabades les vacances tinguem el convenciment que realment les hem gaudit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada