Buscar feina més enllà dels 45 anys

Si les piràmides demogràfiques són els oracles dels nostres dies, convindria —més aviat que tard— que comencéssim a mirar-nos-les, preocupació a banda, amb la voluntat ferma d’afrontar els reptes de present i de futur que ens plantegen.

La piràmide s’està invertint fruit de l’augment de l’esperança de vida, un augment íntimament lligat també a la qualitat de vida. No tan sols cada vegada hi ha més persones que vivim més anys, sinó que en general també vivim millor. Aquesta circumstància no només fa que s’allargui el període de jubilació, sinó que cada vegada hi ha més persones en aquest estat, més persones jubilades i, per tant, segons el sistema, no productives.

Aquest present i futur immediat (l’any 2020 la meitat de la població a Europa tindrà més de 50 anys) converteix els darrers anys de cotització, amb els quals es calculen les pensions de jubilació, en una etapa especialment crítica. Perdre la feina a partir dels 45 anys no tan sols representa un drama personal en el moment en què passa, sinó que també significa potencialment un míssil a la línia de flotació de la futura pensió.

Aquest és un neguit que expressen les persones més grans de 45 anys que per diversos motius s’adrecen al programa Incorpora. Un neguit per la situació de desocupació present, a la qual se suma un neguit per la potencial precarietat de la futura prestació jubilació: un neguit per l’avui, un neguit pel demà.

La discriminació per l’edat, un obstacle molt present

En la majoria d’entrevistes amb persones més grans de 45 anys sobrevola l’edatisme, la discriminació —en aquest cas, laboral— per l’edat com a principal obstacle a l’hora de buscar feina, una qüestió que se sol manifestar resignadament en expressions que es podrien resumir en aquesta: “com puc competir amb les persones joves, que accepten més fàcilment sous més precaris perquè no tenen càrregues familiars i els contractes dels quals solen estar subvencionats o bonificats?”.

Moltes vegades els joves són per a les persones més grans de 45 anys l’arbre que no els deixa veure el bosc. I el bosc són totes les qualitats, les virtuts i les competències que han anat acumulant al llarg de la seva vida laboral, i que no sempre se saben veure ni, encara menys, fer valer.

En moltes ocasions la tasca del tècnic d’inserció comença precisament per fer surar aquestes qualitats personals i laborals, que solen ser molt transversals i que es posen en joc en qualsevol feina: compromís, constància, responsabilitat... Rarament una persona amb una trajectòria laboral d’entre quinze i vint anys, com a mínim, no haurà desenvolupat notablement aquestes competències.

Les persones més grans de 45 anys representen aproximadament el 20 % del nombre total d’usuaris del programa Incorpora i les seves insercions sumen entre el 18 i el 20 % del total. L’any 2017, des del grup d’entitats d’Incorpora Girona, vam atendre un total de 403 persones més grans de 45 anys, 177 de les quals (el 44 %) van aconseguir una inserció laboral.

Buscar feina més enllà dels 45 anys requereix inevitablement fer una projecció endavant. En el cas de moltes persones, reorientar la vida laboral cap a altres sectors i, alhora, disposar de temps per formar-se i actualitzar-se, si cal. Buscar feina més enllà dels 45 anys demana, sobretot, saber identificar les competències, les aptituds i les habilitats adquirides, i no sempre reconegudes, al llarg de la vida i l’experiència laboral. Perquè, efectivament, l’experiència és un grau!

Article publicat al web del programa Incorpora.