dimarts, 11 de setembre de 2018

Hi ha cim, però...


A la samarreta commemorativa de la Diada d'enguany hi ha un cim, el Pedraforca, coronat per una bandera i un recorregut marcat amb les dates assenyalades que l'han fet possible; que han fet possible el camí, no encara el cim!

D'entre les dates destaca la de l'1 d'octubre, possiblement la que més convé reivindicar, tot i que també hi ha qui reivindica aquests dies sobretot la data del 3 d'octubre pel que va repreentar de transversal i multitudinària aquella mobilització, que va omplir els carrers, no només d'independentistes.

Aquestes setmanes són les de tal dia va fer un any, un any dels polèmics i nocturns plens del Parlament del 6 i 7 de setembre, un any del 27 de setembre i la proclamació fugaç i estèril (?) de la (no nada) República Catalana...

El camí marcat a la samarreta certament fa pujada (i el fem a peu), el polític per assolir la República Catalana també, un camí tortuós i ple de paranys i entrebancs polítics i judicials que no sempre venen de l'altiplà espanyol, alguns també tenen el seu origen i font en el propi procés.

Un optimista "Directes al cim" estimula a seguir pujant, a seguir fent camí, a seguir fent república; l'eslògan "Fem la República Catalana" resulta com a mínim aclaridor, ja que el "Som República" que a vegades també s'ha fet servir confón i ens porta a l'equívoc, doncs ni del dret ni del revés som, encara, República.

La darrera data abans de coronar el cim és la del 21D, la data de els eleccions al Parlament de Catalunya anticipades, convocades per l'aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en plena vigència del 155; tal dia també farà un any d'aquesta data i em temo que tampoc aleshores haurem fet el cim, potser fins i tot aquesta no serà, tampoc, la darrera data assenyalada abans de coronar-lo, doncs tot el que semblava que havia de passar a partir d'aquell resultat electoral, de moment no passa.

Hi ha cim, sí, i és necessari mantenir-lo com a fita per tots els qui volem arribar-hi; també seria interessant traçar un millor camí, o potser traçar-ne un de sol, doncs hi ha qui vol fer drecera i hi ha qui vol seguir per la pista, i entre uns i altres, discutint quin camí prendre, fa mesos que més que ascendir sembla que tornem enrere...

De fet la meva impressió és que, després del 21D no hem seguit pujant sinó que ens hem quedat en una mena de camp base, potser esperant un moment més favorable, potser esperant l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, discutint, mentre esperem, com afrontar el darrer (?) ascens.

Hi ha cim, però no sembla que tothom tingui clar, tampoc jo, com guanyar-lo!