dilluns, 10 de setembre de 2018

L'anti causa


De causes al món n'hi ha moltes, fins i tot n'hi ha de perdudes! I cada causa té els seus símbols, els seus líders, els seus missatges, fins i tot les seves cançons.

Un dels símbols més adaptables a les causes són els llaços, no només perquè són de bon fer, també perquè són de bon portar. I si per gustos colors per causes, i llaços, també: el negre contra el terrorisme, el vermell contra la sida, el lila contra la violència masclista i a favor del feminisme i la igualtat, el groc per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats...

Els llaços grocs fa temps que s'han situat en el centre del debat polític, els llaços grocs i la seva relació (ocupació) amb l'espai públic. I qui ha atiat aquest debat ha estat sobretot Ciudadanos i tots els que, com ells, s'han dedicat a arrencar-los, finalment (tot i que se'ls hi veia el llautó, o més aviat el taronja!) a cara descoberta.

Arrenquen llaços perquè no tenen, o no han volgut tenir, els seus propis llaços; arranquen llaços perquè la seva és una actitud més reactiva que propositiva, perquè són més de tonar-s'hi...

Un dels problemes de la causa unionista és precisament que no ha sabut generat un símbol propi, sinó que més aviat s'ha apropiat d'alguns ja existents: les banderes catalana i espanyola, sempre juntes, i en els seu extrem fins i tot simbologia pre i anti constitucional... ja m'enteneu!

Potser hagués estat millor que l'unionisme (o el constitucionalisme) hagués creat un símbol propi, fins i tot en forma de llaç, un llaç d'un color concret que s'identifiqués amb la seva causa; un llaç que podrien penjar arreu, tenyint també del seu color l'espai públic. Ara ja no poden fer-ho perquè de fer-ho (ocupar l'espai públic amb aquest llaç) farien precisament el que critiquen amb els llaços grocs.

Davant l'absència de símbols propis l'unionisme més exacerbat ha basat la seva acció al carrer amb una acció molt reaccionaria: arrencar llaços grocs! I és que del que es tracta és anar a la contra, ser la reacció de l'acció, a risc d'esdevenir (o amb la ferma voluntat de ser), més que una causa, l'anti causa!