dimarts, 18 de setembre de 2018

Formació i mercat de treball


La Fundació Catalunya Europa, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, va presentar mesos enrere l’informe Una anàlisi del progrés social a la demarcació de Girona. L’informe recull una sèrie de dades relatives a l’escolarització, el nivell d’estudis o l’accés a l’habitatge per comarques i municipis. Una fotografia que ens ajuda a comprendre el funcionament social i econòmic de les comarques gironines, alhora que ens desperta alguns interrogants.

Entre d’altres, l’estudi situa l’accés al coneixement bàsic com una de les problemàtiques principals a Catalunya, juntament amb l’habitatge i la qualitat democràtica. Reconec que em va sorprendre aquesta dada relativa a l’educació, que inclou aspectes com la taxa d’escolarització d’estudis postobligatoris i l’abandonament escolar, i situa Catalunya entre les 30 pitjors regions d’Europa en aquest aspecte.

Girona: la província catalana amb més abandonament escolar

Preocupat per aquesta dada i conscient que la formació és un element clau en la inserció laboral, em vaig fixar en les dades relatives a la taxa d’escolarització als 17 anys (ensenyaments postobligatoris) a la demarcació de Girona —pressuposant que serien de les millors de Catalunya—, i la segona sorpresa va ser evidenciar que no, que la demarcació de Girona és la que presenta una taxa d’escolarització més baixa als 17 anys (76,4 %), segons dades de l’Idescat (2015). És a dir, Girona és la província de Catalunya on més abandonament escolar hi ha després de l’escolarització obligatòria, un abandonament escolar prematur que, sens dubte, no tan sols afecta el mercat de treball, sinó que també es deu en part, tal com apunta l’informe, al mercat de treball.

L’informe relaciona aquesta baixa taxa d’escolarització amb l’estructura productiva i apunta, sobretot, al pes del sector turístic i, naturalment, a la pressió demogràfica que han tingut aquestes comarques. En altres paraules, l’informe apunta que hi ha més abandonament escolar dels estudis postobligatoris en aquells territoris amb un pes important del sector turístic, en què els joves tenen més facilitats d’accés a treballs previsiblement més precaris (temporalitat i sous baixos) i per als quals cal menys qualificació: els joves que el sistema educatiu repel·leix els atrau el sector del turisme.

La professionalització dels joves en risc d’exclusió com a clau per a la inserció

Tot i aquest atreviment, al qual es podrien fer molts matisos, l’informe ens convida sobretot a reflexionar sobre la realitat social i econòmica del nostre territori i, especialment, sobre la vinculació entre la qualitat de l’ocupació i les necessitats formatives. Des de la perspectiva del programa Incorpora, aquestes dades ens ajuden a veure on podem trobar joves amb necessitats formatives que millorin la seva ocupabilitat i, inevitablement, apareixen a la fotografia les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès, comarques que el 2017 van concentrar més del 90 % de les accions formatives impulsades des dels Punts Formatius Incorpora.

En un mercat de treball que cada vegada valora més la qualificació professional, en un horitzó en què moltes feines no qualificades seran substituïdes per processos automàtics i robotitzats, la formació esdevé un element clau en la professionalització dels joves en risc d’exclusió i un impuls a la seva inserció laboral, ja que, d’altra banda, són el dany col·lateral d’un altre fenomen molt característic dels nostres dies: la sobrequalificació.

Article publicat al web Incorpora Girona.