dimecres, 21 d’agost del 2013

La rutina de les vacances



A l'estiu l'important és trencar la rutina!

En més d'una ocasió jo també m'he servit d'aquesta frase referint-me a les vacances, destacant que més important que el seu destí, és el canvi de ritme que ens aporten!

Però amb el pas dels anys un s'acaba adonant que per vacances tot sovint el que fem és canviar de rutina, més que trencar-la! Al capdavall som animal de costums.

Fa més de 10 anys que a principis d'agost passem uns dies a Sant Antoni de Calonge i inevitablement he anat solidificant una certa rutina, que resumidament podria ser més o menys aquesta:

Em llevo relativament d'hora, a partir de les 8, i enguany mentre a la resta de llits la família segueix amb els ulls clucs esgarrapant el darrer somni, jo m'endinso de bon matí en la lectura.

A partir de les 9 toca anar a buscar el diari i, si s'escau, el pa; esmorzar i fer un xic d'endreça i fer via, jo, cap a la platja, per plantar el parasol com si d'una bandera es tractés, després d'haver conquerit un tros de platja, a primera línia de mar.

Aquests dies a la platja sobretot faig vida sota el parasol, amb un llibre entre mans; és curiós com a mesura que m'he anat fent gran, també les meves filles, passo més estona fora de l'aigua que no pas dins... Les hores de lectura guanyen, i per molt, les de bany!

La platja també té la seva dosi de quotidianitat: amics, coneguts i saludats amb qui, estiu rere estiu, compartim platja; persones, sobretot els saludats, de mal reconèixer en un altre context i període de l'any... i amb més roba!

Cap a les 2 preparar el dinar, breu migdiada i a la tarda una hora de biblioteca, connectat jo, fent deures elles! A la tarda, si el temps acompanya, platja de nou, on hi berenem i ens hi estem fins que l'ombra dels apartaments més alts, primer, i més baixos, després, ens foragiten de la sorra i desfilem per les dutxes abans de preparar el sopar, sopar i deixar-nos caure pel passeig...

Alteren aquesta rutina visites esporàdiques d'amics o familiars, o persones noves que, per uns dies, també poblen la platja; destacable enguany una dona apersonada de veu rogallosa que no tenia per màxima virtut la discreció... O un pare amb dos fills pre-adolescents que feien bona l'estrofa de la cançó d'en Serrat: "Niño, deja ya de joder con la pelota!"

Fugim d'una rutina per caure'n en una altra, com qui fuig del foc i cau a les brases! Que per molts més anys sigui així, que s'eternitzi tan com sigui possible la rutina de les vacances!

Serà senyal que en tinc (ergo segueixo treballant) i que tinc on passar-les!

La rutina de les vacances... benvinguda sigui!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada