dimarts, 24 d’octubre de 2017

Trinxeres socials


L'acció simbòlica de treure diners (155 euros, per exemple) tal dia a tal hora de tals bancs va tenir més repercussió, molta més a les xarxes socials que a la vida real, on la incidència va ser, en general, més aviat minsa. És cert que no es cercava fer trontollar l'economia catalana, tan cert com que en certs mitjans, com a les xarxes socials, la notícia es va sobredimensionar.

A vegades ja es tracta d'això, que les xarxes socials bullin mentre el carrer l'ambient no arriba a tebi; no ho dic només per aquesta acció concreta sinó per tantes altres (d'uns i altres) que les xarxes socials magnifiquen.

Aquest no és un fenomen nou però aquests dies la pugna entre uns i altres no només es lliura al carrer, als parlaments o a les sales de premsa, també es lliura a les xarxes socials (essencialment Twitter i Facebook) i als serveis de missatgeria instantània (essencialment WhatsApp), dels que no descarto parlar-ne algun dia...

Una sola piulada pot ser notícia, aquesta és en part la força que té Twitter; de fet és habitual veure piulades que il·lustren moltes notícies, sobretot quan no hi ha declaracions. És indiscutible, tan com inevitable, que les xarxes socials juguen el seu paper i tenen el seu impacte i entre elles, entre els periodistes, especialment Twitter.

I com ens comportem, majoritàriament nosaltres a les xarxes socials? Doncs a vegades penso que, sorprenentment, la majoria com a gregaris, sobretot quan l'ambient bull i les posicions es polaritzen.

Solem seguir els qui pensen com nosaltres, cercant i prioritzant enfortir els nostres arguments, i potser també seguim alguns dels qui pensen just el contrari o tan sols un xic diferent però sobretot per a cercar-hi el contrast que reforci precisament els nostres arguments, més que per a entendre els seus. No corren bons temps per l'empatia, per mirar d'entendre l'altre, a vegades ni tan sols per escoltar els seus arguments intentant fent més l'esforç per entendre'ls que per rebatre'ls.

Més que xarxes hi ha moments que tinc la (trista) sensació que són, massa vegades, trinxeres, veritables trinxeres socials amb els seus filats espinosos...