"Al meu país la pluja no sap ploure", canta Raimon, i possiblement la neu tampoc sap nevar.
Havia de ser aquesta setmana, i en part ja ho ha estat, però la neu no ha emblanquinat totes les comarques i han estat sobretot pobles del Ripollès i la Garrotxa els que han esdevingut de postal... Potser millor així...
Ens fa il·lusió, que nevi, però alhora, almenys a mi, cada vegada em fa més mandra ja que la neu altera el dia a dia, especialment si cau entre setmana; la neu sembla sembrar, amb cada volva, el caos absolut, especialment a les ciutats: talls de llum, talls de carreteres, activitats anul·lades, confinaments a casa...
Sí, ja ho sé, per la mainada, i no tan mainada, un dia de neu és un dia especial, però qui vulgui neu que la vagi a buscar allà on a l'hivern és natural, que tampoc és tan lluny...
La neu, és curiós, té un cert poder d'atracció; no sé si és el seu color, blanc com la neu, o la seva aparent textura flonja, o l'evocació màgica i misteriosa que la literatura i el cinema tantes vegades l'hi ha donat, tot i que la neu, també ho sabem, és terriblement perillosa!
Els infants d'avui tenen en la pel·lícula Frozen tot un nou univers de neu i fantasia en el que la neu, el gel i el fred són quasi un personatge més...
I si Don Lockwood, interpretat per Gene Kelly, cantava sota la pluja la princesa Elsa de Frozen canta, amb la veu d'Idina Menzel, sobre la neu!
De Raimon a "Let it go"...
I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada