dimarts, 24 de gener del 2017

Lliçons de pare...


Com et cruspiries un elefant?
Que bon pare em sentia explicant-li a una de les meves filles que la millor manera de cruspir-se un elefant, o la muntanya de deures que tenia, era fer com en Jack...
Quin Jack?, esperes llavors que pregunti.
L'Esbudellador, quan deia... anirem per parts!

I quan encara està processant el personatge (Jack l'Esbudellador) és quan pots deixar-li anar l'arengada tantes vegades assajada mentalment: que la muntanya de deures, com l'elefant, no et bloquegi doncs és impossible fer-los de cop, la clau és començar i anar fent, a mossegades!

Quina gran lliçó per una filla, que per això hem vingut al món els pares, per posar llum a les dificultats dels nostres fills, per ser un far, un referent, una guia per evitar que naufraguin, per mostrar-los el camí, per fer-los arribar a bon port!

Són tantes les metàfores, tants els exemples, és tanta la vida que hem viscut els pares que ja podem disposar d'un bon catàleg de lliçons de qualitat, com una caixa d'eines plena de recursos educatius, tenint resposta per quasi tot! Que bon pare...

Però aleshores un calfred em va recórrer per l'esquena i, com una agra alenada d'all gola amunt, em va retornar el meu elefant particular: uns deures que fa sis anys que tinc pendents, uns deures que precisament la meva filla mitjana a qui vull alliçonar em demana que enllesteixi: l'àlbum de fotos del viatge que vam fer, el Nadal de 2010, a Burkina Faso!

Són tantes les fotos que vaig fer que, tot i que vaig fer-ne una tria i ordenar per dies, amb prou feines l'he començat! Per davant d'aquest àlbum de fotos hi han passat les de les vacances de tots aquests sis anys, però l'àlbum de Burkina Faso encara és allà, esperant que m'hi posi...

Mira, li vaig dir a la meva filla, sé com et sents doncs a mi em passa el mateix, ja ho saps, amb l'àlbum de Burkina Faso... Saps què, que m'aplicaré a mi mateix la lliçó que pretenia que aprenguessis i avui mateix començaré!

Que bon pare em sentia donant lliçons, però al final va resultar que la lliçó era sobretot per mi!

Sé que no recuperaré la credibilitat que em queda fins que no acabi l'àlbum de fotos; de fet m'hi vaig posar de seguida i de seguida em vaig adonar que la muntanya era més gran del que em pensava, si fa o no fa el mateix que ella amb els seus deures...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada