Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dijous, 12 de gener del 2017
Viatge curatiu
Segur que hi ha un munt d'estudis, fets en innumerables, i innombrables universitats, que certifiquen que viatjar (en el significat turístic del terme) cura.
Per poc que ho hàgim fet, per lluny que hàgim anat, segur que molts de nosaltres hem gaudit dels efectes positius de viatjar, de conèixer una altra gent, una altra cultura, uns altres costums, de descobrir un altre paisatge, noves olors, altres sons, altres gustos...
I l'experiència de viatjar resulta més intensa, més autèntica quan, si el viatge ho permet, podem esquivar els circuits merament turístics, on només convivim amb altres turistes, i palpar, ni que sigui un xic, la quotidianitat del lloc que visitem.
Viatjar cura i d'un temps ençà hi ha qui fins i tot s'atreveix a afirmar, sense que de moment cap estudi de cap innombrable universitat ho hagi corroborat, que viatjar pot arribar a curar el sobiranisme i l'independentisme, pandèmia que des de fa uns anys afecta a una gran part de la població de Catalunya!
Aquests dies, però, un andalús ha viatjat a Catalunya, a Girona concretament, i afirma haver-se guarit dels estereotips i tòpics malignes que ens atribueixen als catalans, doncs en el tracte que li hem dispensat durant la seva estada ha trobat simpatia i amabilitat, allà on possiblement, víctima dels tòpics i estereotips, esperava trobar odi i rebuig pel seu origen i procedència.
El conflicte polític entre Catalunya i Espanya, alimentat per l'opinió pública i publicada pro i contra la independència, retroalimenta els tòpics i estereotips malignes que d'allà cap aquí i d'aquí cap allà s'escampen vilment, però més enllà dels tòpics en el tracte personal, en la majoria d'ocasions, s'imposa el respecte.
El cas d'aquest andalús, militant i càrrec local del Partit Popular per a més informació, m'ha fet pensar que no és el viatge en sí el que cura, sinó la predisposició, l'actitud amb la que es viatja; ell diu no haver trobat el català caragirat que arrufa el nas si ha de parlar castellà, tot i haver-lo buscat; jo li diria, sense ànim de decebre'l, que aquest català existeix tot i que ell no l'hagi vist, però que en general és més anècdota que categoria.
Venia buscant rebuig i una coça al cul (au torna cap a Espanya!) i va trobar hospitalitat i escalf; el meu dubte maliciós (alimentat també per tòpics i estereotips) és si ha estat així només per la seva condició de turista!
Sigui com sigui l'experiència d'aquest andalús és una mostra més que no hi ha millor manera que conèixer un país, un territori que trepitjar-lo i, si és possible, descobrir-lo més enllà dels tòpics i dels estereotips. Fins i jo, viatjant, he acabat descobrint que els francesos són, també, la mar d'amables!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada