Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris celler de can roca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris celler de can roca. Mostrar tots els missatges

dimecres, 20 de juny del 2018

De Can Roca ni el Celler, ni el Mas Marroch!


Traïdors, venuts... immorals? Seran aquests els nous qualificatius que utilitzarem quan ens referim als germans Roca? Seran ara més motiu d'escarn que d'orgull? Seran candidats a la llista de negocis i activitats econòmiques contràries al procés, a la independència o a la república que, sembla, promou l'ANC?

Una fundació privada, la Fundació Princesa de Girona, cerca locals per al seu esdeveniment anual, els Premis Princesa de Girona, i davant les reiterades evasives (i negatives) de la ciutat, que altres anys cedia l'Auditori amb més o menys alegria, amb més o menys recel, cerca espais privats on celebrar la seva trobada i troben en un local propietat del Celler de Can Roca i en un complex hoteler d'un camp de golf les alternatives.

Fins aquí aparentment cap problema: una fundació privada contracta els serveis de dues empreses privades... En realitat però, els problemes, especialment per les empreses privades que acolliran l'esdeveniment, possiblement tot just acaben de començar!

Donada la consideració del Rei Felip VI, si voleu simbòlica, de persona non grata en molts municipis catalans, inclosos els de Vilablareix i Caldes de Malavella, consideració motivada pel seu (incendiari?, com a mínim irresponsable) discurs del dia 3 d'octubre, ha provocat el pronunciament contrari dels alcaldes a la seva presència en llurs pobles; és a dir, que pels seus alcaldes, i s'entén governs, el Rei Felip VI no serà benvingut al seu poble, per més que hi vagi!

Personalment això de declarar non grata una persona no és gaire del meu gust; entenc que és una forma de mostrar públicament un desacord, un malestar, fins i tot molta indignació, però jo potser preferiria rebre a la persona en qüestió com cal i en tot cas discutir-li el que convingués, naturalment, com amb tothom, amb respecte. Aplicaria la màxima de respectar sempre les persones i combatre, en tot cas, les seves idees i no a la inversa!

Però ara el debat és quina consideració ens mereixen, es mereixen, les empreses que acolliran l'esdeveniment principesc i reial, i es qüestiona especialment que entre elles hi hagi El Celler de Can Roca, que els acollirà al Mas Marroch.

De veritat: tots els que ara clameu i reclameu que els germans Roca passin del Rei Felip VI i de la seva fundació... us sorprèn que els acullin al Mas Marroch? Els hi heu retret tots aquests anys els serveis de càtering que els hi han prestat aquí i arreu? O és tot just ara que us escandalitzeu?

És molt fàcil dir "jo no ho faria" o, encara pitjor, "no ho haurien de fer!",  però ja sabem que decidir pels altres sempre és més fàcil, sobretot si les conseqüències (positives o no... sobretot les negatives) de la decisió també són pels altres...

Que els germans Roca acullin els premis Princesa de Girona, fins i tot els reis, no em sorprèn; fins i tot ho entenc o procuro entendre perquè ho fan, o no deixen de fer-ho. I qui sap, potser ells tenen més valor per manifestar-li personalment al Rei Felip VI (si s'escau) el seu malestar (si és el cas) per l'actuació policial de l'1 d'octubre i sobretot pel seu discurs dos dies després...

Traïdors, venuts... immorals? Si parlem dels germans Roca, per mi rotundament no! Ah, i per cert, enhorabona per tornar a ser el segon millor restaurant del món!

divendres, 7 d’abril del 2017

El vídeo de la setmana: Un dia al Celler!


El Celler de Can Roca ja no és (considerat) el millor restaurant del món, tampoc el segon sinó que és el tercer!

Ens podem mirar aquesta posició com un descens, que ho és! Però eixamplant el focus també podem afirmar que, fins i tot baixant al tercer lloc, el Celler de Can Roca es manté un any més, i ja en són força, al podi dels millors restaurants del món!

Lluny de lamentar la tercera posició els germans Roca se'n van enorgullir: el 3 és un número màgic! I màgia és el que fan ells, un dia rere l'altre, al Celler!

Un dia al Celler from El Celler de Can Roca on Vimeo.


Bon divendres!

dilluns, 20 de juny del 2016

Girona és de primera!


No sempre li ponen a Girona, tampoc al Girona ni als gironins...

El penúltim canvi a l'alcaldia de Girona no va ser massa reeixit, l'Uni Girona no va poder revalidar el títol de la lliga femenina de bàsquet ni El Celler de Can Roca el de millor restaurant del món. I per si no fos poc sembla que Girona no tornarà a ser, de moment, decorat de la celebrada sèrie Joc de Trons!

Aquests darrers dies Girona ha viscut de nou l'anhel d'un ascens a la primera divisió del futbol espanyol, però el Girona FC s'ha quedat de nou amb la mel als llavis, tot i no viure la crueltat i la incredulitat de la temporada passada!

Diuen que el futbol li'n deu un, d'ascens, al Girona! Però ja sabem que el futbol imparteix la seva pròpia justícia, marcada per la pilota i sobretot pel capritxós gol, per sobre de qualsevol altra consideració! I el futbol de deutes no en vol saber gaire res: també diuen que té un deute amb l'Altético de Madrid i la Champions League, però aquest, com el de l'ascens del Girona, és un deute que el més que el futbol l'hauran de saldar els propis clubs fent allò que encara no ha pogut o sabut fer: guanyar els partits decisius!

El Girona novament s'ha quedat a les portes de l'ascens i és inevitable l'agre sensació de derrota que ens ha deixat en l'ànim de tots i, sobretot, en la pell dels que se l'han deixat.... És amarga la derrota i pesant l'abatiment, la frustració del voler i no poder!

Però al mateix temps que el Girona ha perdut l'ascens ha guanyat afició i, sobretot, reputació! Aquests darrers anys el Girona s'ha consolidat a la categoria de plata del futbol espanyol i s'ha significat com un equip altament competitiu, un equip atractiu tant per a possibles jugadors com per a aficionats i simpatitzants, ha esdevingut un equip de moda, un equip, el Girona FC d'aquests darrers anys, imant!

No sabem si alguna temporada el Girona pujarà a primera, com tampoc sabem si l'Uni Girona de bàsquet guanyarà de nou la lliga femenina o El Celler de Can Roca es coronarà de nou com el millor restaurant del món... Tant li fa, per molts fins i tot si res de tot això passa Girona és i serà de primera!

Sí, Girona és de primera! Per mi ja ho era molt abans que es creés l'Uni Girona, abans que El Celler de Can Roca col·leccionés estrelles, fins i tot quan el Girona FC jugava a tercera!

Sí, ja ho sé, qui no es consola és perquè no vol!, és clar que si comencem a estirar de dites i frases fetes... "mal de muchos, consuelo de tontos"!

dimarts, 19 de gener del 2016

Orgull gironí


Tantes vegades algú ha gosat enterrar el "Girona rai", tantes vegades aquest ha sobreviscut, mutant com el pitjor (o millor) dels virus, per aparèixer, com el diable, amb atributs nous!

Girona sempre ens ha donat, als gironins, motius per sentir-nos-en orgullosos: durant una sèrie d'estius consecutius voltava per Catalunya participant en estades esportives de bàsquet i handbol i recordo que quan tocava lluir origen i ciutat sempre recordava que la nau gòtica de la Catedral de Girona era (és) la més ampla del món!

Avui aquest argument no cal ni tan sols dur-lo a la recambra, doncs no són pocs els atributs que la ciutat ens ofereix als gironins per parlar-ne orgullosament: el Celler de Can Roca, el Temps de Flors, el Joc de Trons, el Temporada Alta... També per moments les gestes del Girona FC i rodatges mediàtics com el de la pel·lícula "8 apellidos catalanes".

Aquests dies l'orgull gironí s'ha engreixat un xic més amb la mutació de l'alcalde Carles Puigdemont en Molt Honorable President Puigdemont, ungit pel president Mas, a qui els gironins mai li estarem prou agraïts, o no!

Fora de les comarques, hòbbit jo, la meva condició de gironí també es veu sotmesa a l'inevitable comentari, que generalment circula de la satisfacció provinciana a l'orgull ciutadà, passant a un segon terme qualsevol altra consideració crítica sobre el fet, el llegat o la persona...

Amb la mesura justa, i sense més cotilles que la pròpia incomoditat i vergonya per no semblar pedant, jo també comparteixo i multiplico aquest orgull gironí, procurant que alimenti només la nostra autoestima, per si encara ens mancava, més que no la nostra vanitat!

Que difícil, a vegades, trobar la justa mesura, entre els perfils, articles i panegírics llegits aquests darrers dies!

dimecres, 3 de juny del 2015

La tríada més rocosa

Detall imprescindible de tota taula parada al Celler de Can Roca. Foto: Roger Casero

A finals dels anys noranta del segle passat un espot de TV3 deia que "el 3 és un número màgic"!

Més enllà del ganxo publicitari la frase té sentit i part de raó: el número 3, com també el 7, té quelcom de màgic i misteriós!

Tres són les potes que necessita un tamboret per a mantenir-se dret i mantenir-nos-hi asseguts a sobre; en grups de tres són els números que anem agrupant, rere el punt, en xifres superiors al miler; tres són, encara per molts, les agrupacions de números que fem per a recordar els números de telèfons; tres són els reis que anomenem mags i que venen d'orient; tres són les paraules que tenen moltes expressions populars: "sota, cavall i rei", "verb, subjecte i predicat", copa, cafè i puro"; tres són les coses importants que, diuen, hi ha a la vida (salut, amor i diners) i solen ser tres les coses que ens pregunten, preguntem i ens preguntem que ens enduríem en una illa deserta!

Tres eren els de La Trinca, els del Teatre de Guerrilla i són encara El Tricicle; tres són les bessones més televisives i entremaliades, tres els valors de l'escoltisme (país, persona i espiritualitat), tres eren els mosqueters i el de les Bermudes, allà on es desapareixien misteriosament avions i vaixells, era (és) un Triangle!

El número tres també amaga el misteri de la santíssima trinitat (pare, fill i esperit sant) i tres són els títols que el Barça vol (i pot) guanyar aquesta temporada (Lliga, Copa i Champions) amb la davantera formada per un trident letal (Messi, Neymar i Suárez)...

També és cert, però, i cal dir-ho i recordar-ho, que en ocasions tres són multitud!

No és el cas del trident gastronòmic que formen els germans Roca, les tres potes del Celler de Can Roca, un "Triangle de les Bermudes" on els sabors es perden en els confins dels sentits, que ha tornat a ser considerat el millor restaurant del món!

Curiós el cas dels germans Roca, que com els bons vins en un celler el seu projecte ha anat madurant amb el pas dels anys aportant, cada germà, una part de l'essència, del seu coneixement, aprenentatge i mestratge.

És el seu un cas d'èxit, estrelles i nominacions a banda, de treball en equip, treball en equip del que no pregona que tothom faci de tot sinó del veritable, el treball en equip en que cada un fa i aporta quelcom diferent que els altres, allò que millor sap fer!

Enhorabona Joan, Josep i Jordi... i família Roca (biològica i gastronòmica) en general! 

dijous, 29 de gener del 2015

Aixecar el Vol Gastronòmic

El Vol Gastronòmic, sobre el riu Onyar, al costat del Pont de Pedra de Girona. Foto: Roger Casero

L'Espai Gastronòmic El Vol de Girona ja fa mesos està en dansa i sembla que la seva activitat va a bon ritme, si hem de fer cas de les reserves fetes i els menús ja servits.

El Vol Gastronòmic ha animat aquests darrers mesos l'opinió pública i publicada de Girona, confrontant els acèrrims defensors contra els acèrrims detractors, i evidenciant l'escepticisme de molts i, ben segur, la indiferència de la majoria!

A dia d'avui jo no tinc previst dinar, o sopar, al Vol Gastronòmic; de convidar-m'hi algú, o de donar-se l'oportunitat, no tindria inconvenient en anar-hi. Ben segur que seria molt ben servit i no dubto que gaudiria amb el menjar i beure que m'hi servirien; i no ho dic pel preu del menú, que trobo car o, en tot cas, no s'ajusta a la meva butxaca, sinó perquè conec i reconec la qualitat i professionalitat de molts dels restauradors que en participen.

A mi la idea de promoure la ciutat de Girona com un enclavament gastronòmic important em sembla fantàstic; penso que es fa bé d'aprofitar l'empenta d'El Celler de Can Roca (on per cert aquí sí tinc taula reservada: regal pels 40!) i el bon treball que fan molts altres restauradors de la ciutat per fer-ne un vector d'interès turístic.

La conceptualització de l'espai, un espai temporal, quasi efímer, si voleu, compartit per diversos restauradors la trobo fantàstica. Una altra qüestió és el seu emplaçament, un dels elements que més controvèrsia ha generat: per uns un autèntic nyap, per d'altres part de la seva gràcia. A mi personalment no m'agrada especialment, he de reconèixer!

Amb el pas de les setmanes i mesos ens hem anat acostumant a la seva presència, però és evident que és la seva condició d'efímera el que fa que sigui tolerable per a la majoria de gironins.

D'aquí uns mesos aquest espai gastronòmic aixecarà el vol i serà llavors quan caldrà fer balanç, no només l'econòmic d'explotació del propi Vol, també balanç, al capdavall, del que aquesta experiència haurà aportat a la ciutat pel que fa a la projecció del sector de l'hostaleria en particular i a la promoció de la ciutat en general.

Reconec que el Vol Gastronòmic ha tingut gestos de solidaritat i que ha procurat tenir el vist-i-plau dels gironins, però no són pocs els qui volen que, quan aixequi el vol, desplegui les altes i voli amunt i ben lluny, ben lluny de la riba de l'Onyar!

Quan el Vol Gastronòmic aixequi el vol sabrem si la seva presència serà una anècdota més, tan sols un peu de pàgina als llibres d'història, o si per contra el Vol, per voluntat de tots els que li fan desplegar les ales, farà niu a Girona per tornar, com ho fan les aus migratòries, una nova temporada o, qui sap, si per quedar-se per sempre...

Com canten Queen: spread your wings and fly away, fly away far away...

dilluns, 6 de maig del 2013

El Celler de Can Roca, el millor restaurant del món?

Fonalleras, l'alcalde Puigdemont i els germans Roca al Teatre Municipal de Girona. Foto: Roger Casero
"El millor restaurant del món no existeix", va dir Joan Roca divendres passat al Teatre Municipal de Girona.

Va ser triomfal, l'entrada de la família Roca (pares i germans) a la platea del Teatre Municipal de Girona! Amb el públic entregat i dempeus van rebre la primera gran ovació de la tarda!

Josep Ma Fonalleras, mestre de cerimònies de l'acte d'homenatge de Girona a Joan, Josep i Jordi Roca, ens va recordar les entrades triomfals a Roma dels generals romans després de les victorioses campanyes bèl·liques, tot subratllant que rere seu portaven un esclau que els recordava, als llorejats generals, la seva condició de mortals.  "Als germans Roca no els cal!".

I és ben cert, amb la mateixa humilitat que han aixecat el seu restaurant, han rebut aquest prestigiós premi, els germans Roca: són a dalt de tot, però sempre tocant de peus a terra!.

Em va agradar molt com Joan Roca va relligar la tradició (mirar enrere, no perdre mai aquesta mirada) amb l'academicisme (la importància de formar-se, d'estudiar, de conèixer, d'eixamplar mirades) amb el treball de cada dia, amb la necessitat de gaudir amb la feina, malgrat sigui dura i no sempre agraïda.

Em va encantar l'emotivitat que destil·lava Josep Roca quan posava paraules a les emocions, a les abraçades, a l'immens agraïment que des del lliurament del guardó han rebut, essent aquest el veritable premi: el reconeixement i estima, profunda estima, de qui sempre els han estimat! Valgui com a exemple la imatge de la veïna de Taialà que, des del balcó i encara amb pijama, li feia "l'onada" en el breu camí entre Can Roca i el Celler de Can Roca!

Em va fer somriure l'espontaneïtat d'en Jordi Roca, mostrant encara la seva sorpresa i certa incredulitat pel premi rebut. Sota una aparença de murri despistat s'hi amaga "la roca" més dolça! No li van fer falta massa, ni grans paraules per fer-nos evident que fins i tot a ells se'ls fa un xic gros, tot això! Però ells s'ho prenen amb iguals dosis d'humilitat i responsabilitat!

"El millor restaurant del món no existeix!", va dir Joan Roca, i en Jordi Roca de seguida va fer un gest de silenci, com volent dir: calla home, però què dius!

És cert que cadascú té el seu millor restaurant del món, també la seva ciutat! Per molts avui ambdues coses coincideixen en l'espai i en el temps!

Els germans Roca són de Girona i exerceixen, ara més que mai, de gironins al món! Deia Joan Roca que fa temps que al Celler tenen clients d'arreu del món, però no sempre ha estat així; han estat els gironins qui han fet créixer i madurar el Celler de Can Roca, en un aprenentatge recíproc!

I eren sobretot gironines i gironins, en el sentit més ampli del terme, els qui ens aplegàvem també a la Plaça del Vi per seguir emocionant-nos i brindant amb cava per celebrar que tres dels nostres han assolit un cim que de fet ja fa anys van conquerir. el del nostre orgull, el de la nostra autoestima .. el dels nostres cors!

És el Celler de Can Roca el millor restaurant del món? Jo, que vaig anar-hi a principis de l'any 1999, avui no ho posaré en dubte!