Adéu, Just, company. Lluís Maria de Puig a Just M. Casero

Dies després de la mort de Lluís Ma. de Puig la meva mare em va fer arribar l'article que ell va escriure i publicar al Punt Diari l'endemà de la mort del meu pare.

Avui el transcric per al record d'aquests dos gironins i socialistes!

Adéu, Just, company

Hem hagut de recórrer al poeta, Just, per a trobar paraules i sentit a aquesta pena que ens ofega, company de l'ànima, company. És impossible descriure aquest dolor i comprendre que no ets més entre nosaltres, com ho és posar en paper el què has estat, amb poques ratlles. Els socialistes avui vivim un dels moments més tristos de la nostra històrica gironina, desconsolats per la teva marxa incomprensible.

No et mitificarem, no. Tal vegada la pena que se'ns agrupa en el costat ens portaria amb massa facilitat a l'apologia sentimental, poc realista. Caldrà escriure molt i llarg per explicar tot el què has fet en aquests trenta-quatre anys intensos de combat entre nosaltres, però com ens demanaves en el rigor de la teva enfermetat terrible no et mitificarem, no. N'hi haurà prou d'explicar amb senzillesa el què has fet, què has escrit, per què tothom s'adoni de la notable dimensió del teu pas per aquest món. Has estat protagonista d'una etapa històrica, amb responsabilitats prou decisives. I, al capdavall, la teva actuació és un compensi de tota una manera d'entendre aquest procés de transició a partir del socialisme democràtic i nacionalista. Els propers mesos, ben segur, a mesura que es reeditin els teus escrits i es perfili la teva biografia carregada hom s'adonarà de la importància del que has fet, company.

Però no és pas ara que voldria glosar la teva vida ni posar de manifest el teu currículum polític. Massa temps hi haurà per fer-ho! Prou podrem parlar de la teva tenacitat irreductible, del voluntarisme agosarat que et portà a ser advocat sempre de les causes difícils i a voltes perdudes; de l'intrepidesa natural que et feia sempre a punt d'iniciar una aventura nova, una lluita nova. I també hi haurà ocasió de remarcar les teves conviccions inamovibles  des del teu cristianisme profund, al radicalisme nacionalista que tantes vegades aflorava en les teves propostes, passant per un instint de classe que et prevenia de la teva mateixa procedència. Vingut de la llunyana Extremadura has estat un més de la colla d'immigrants que avui són catalans. I, tanmateix, aquesta circumstància era per tu un argument d'autoritat per a defensar encara més els drets nacionals del nostre país. Nascut en el clos d'una família humil vas aprendre ben aviat de la injustícia i et costà poc identificar-te amb les aspiracions més socials i populars. En aquest triangle, cristianisme, nacionalisme i socialisme hi ha la clau de volta de la teva identitat i de la teva obra. Casals, Colònies, Càrites, presència, Girona grisa i negra, Convergència Socialista, Assemblea de Catalunya, Partit dels Socialistes, Punt Diari, Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, Consell de Sarrià... són fites d'una mateixa història, d'un mateix combat, d'una mateixa obsessió.

Però no és ara el moment de detallar, Just, la teva llarga - i sí, curta - trajectòria. El que en aquesta hora grisa i negra del teu traspàs injust plorem els socialistes és l'amic, l'entranyable company, cordial, bo. Oh, Just, quantes coses s'ajunten en la teva absència! Els records s'apilonen, la memòria poc pietosa ens torna i retorna la teva imatge jovial, i es succeeixen les membrances de tantes estones al teu costat. Evocar-te avui ens fa sentir més la teva mort que la nostra vida, com digué el poeta.

T'hem de dir adéu i no ho volem, company estimat, amic, correligionari. Ens costa renunciar a tu, a la lectura del "Quiosc" diari; no sabem renunciar a la teva companya amical i alegre; al teu verb, alat a voltes, i altres incisiu i dirigit; a la teva bonhomia afectuosa, a la teva militància quotidiana, natural. És veritat que ens restarà molt de tu, però no sabem acostumar-nos a la idea. Ens resta la Ma. Mercè estimada, tan serena i valenta al teu costat; ens resten els teus fills que ens recordaran cada vegada amb colpidora presència el pare amic que ens ha deixat; ens resten els teus papers que haurem de rellegir amb la perspectiva del què fou; ens resta el teu exemple de ciutadà compromès, de batallador incansable per uns ideals que són els nostres.

Adéu amic. Procurarem seguir els teus consells de darrera hora, i seguirem en el camí que amb tu haviem traçat. Gràcies per tot el que ens has donat, que és tan que només s'explica per la immensitat de la nostra pena, de la nostra impotència. Gràcies, Just, no t'oblidarem mai. Deixa però que plorem la teva marxa que ens reca a l'infinit. Ens reca aquell amic alegre i rialler, sempre a punt d'un acudit agut o de fer gresca a les trobades i festes i ens reca el militant tossut, discutidor de gran voltatge. Però encara més, ens reca allò que no ha pogut ésser: tot el què haguessis seguint fent per aquest teu país estimat i per al socialisme.

Avui per als socialistes de Girona és l'hora més dura, el dia més trist, company de l'ànima, company.

Lluís Maria de Puig i Oliver

Article publicat a el Punt Diari (avui El Punt Avui) el diumenge 1 de febrer de 1981.

Quin plaer llegir socialistes que parlen de defensar els drets nacionals del nostre país... Que trist que a socialistes d'ara els costi tant dir-ho... sinó creure-s'ho!

Avui fa 32 anys que el meu pare, Just Manuel Casero i Madrid, va morir de càncer.