divendres, 25 de gener del 2013

#Girona, de #SalvadorEspriu. #AnyEspriu

Un trosset de Girona, pel Temps de Flors.
Girona

A Joan Perucho.

A poc a poc van pujant peus feixucs de canonge
aquest silenci dur de les escales de la nit,
i sentim com l'anguniós respir ens atansa
a tot l'immòbil temps de la ciutat.
Però la boca del mort ja és tancada al viàtic,
però els ulls del mort no reben més el somni
dels vells arbres serens, dels campanars, dels rius.
Ales membranoses esgarrifen i volen
i fan el llarg esglai de l'última foscor.

Salvador EspriuPer als llibres de Salms d'aquests vells cecs (1967)

Quan Girona era ciutat de convents i capellans, quan Girona era grisa i negra...

I recordeu, durant tot l'Any Espriu, cada dia una piulada i cada divendres un poema!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada