 |
| Escena del naixement, de fusta, amb els 3 Reis. Foto: Roger Casero |
Personatges de cartó, d’una vella comèdia infantil
Tres que van sempre plegats,
mirant estrelles del cel,
per camins de vent i sorra.
El blanc a vegades cau
de la gropa del camell,
perquè el cor se li adormia
en un somni volander.
El ros és gros i festós,
golut de mel com un ós.
El negre se’ns va migrar,
fora del temps i l’espai,
per Belkis, reina de Saba.
El servia, fidelíssim,
Sembobitis, conseller,
màgic i metge, sortit
de l’antiga escola d’On.
Coneixia mil secrets
i l’espant de l’encanteri
de l’herba de seguissets.
―Em comencen d’ensopir
les tertúlies al desert.
Galopem rera el cometa.
Quan s’aturi, pararem.
―Millor fóra que tornessis
a la cort, a sancionar
nous tractats de pau i guerra.
―Que s’esperin, tant se val!
Avancem vers el portal.
Arriben davant un nen
ben igual al teu o a un altre.
En bolquers molt endreçats,
plora als braços de la mare.
També veuen una mula,
un bou ajaçat al sol
(enorme repòs del bou!)
i un home que pica claus
assegut en un escó,
amb gran aire de fatiga
i de no saber què passa.
―Ofrenem or, mirra, encens,
quasi un plus de vida cara.
Preneu-ne la voluntat,
dispenseu que sigui magra:
als arxius sacerdotals
no hi ha precedents legals.
Déu mantingui la salut
i no augmenti la mainada.
El viatge ja enllestit,
baró de florida vara,
acompanya’ns al cancell
i dóna’ns almenys les gràcies.
Els jerarques van tranquils,
per la calma de la tarda.
Parlaven coses de grans,
després de feina acabada.
Es contaven acudits
i reien fins a les llàgrimes.
Sembobitis els segueix,
fent posat de prunes agres.
Desaprova aquell humor,
que no entén: l’assignatura
no s’ensenya pas a On.
Salvador Espriu. Les cançons d'Ariadna (1949)
Anys més tard els Manel també van relatar la marxa dels tres Reis a "el 25 de gener".
Aquest 2013 cada divendres publicaré un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada