Imatge del dret a decidir del PSC. |
Dies enrere pensava que el pitjor seria quedar-se en terra de ningú, a mig camí de tot, però no, per mi molt pitjor va ser quedar-se en el bàndol equivocat!
De poc van servir el clam de molts socialistes (potser sí, molts, però no la majoria!), de poc va servir demanar, per una vegada, potser la darrera, ser valents! El PSC va votar no a la declaració de sobirania i a mi, particularment a mi, aquest "no" em va fer molt de mal!
Dies enrere escrivia que els socialistes teniem més probabilitats d'equivocar-nos que d'encertar-la... Per mi ens vam equivocar, els socialistes ens vam equivocar votant no a la declaració de sobirania que va aprovar el Parlament de Catalunya, una votació històrica que ens allunya, també penso jo, dels nostres propis ideals. Si fins i tot la meva mare, socialista de cap a peus, que n'ha vist i viscut de tots colors, està que desespera!
I encara gràcies que cinc diputants van decidir no votar no! Una decisió valenta, un gest que, encara que per molts, socialistes i no socialistes, insuficient, sí del tot necessari per a mostrar que al PSC li queda, encara, algun símptoma de pluralitat!
Però aquests dies, aquests darrers mesos hi ha una pregunta que cada dia se'm fa més evident: hi ha lloc al PSC per un socialista pel dret a decidir?
Per mi el PSC fa temps que pren decisions equivocades... no descarto, però, que qui estigui equivocat sigui jo...
El PSC... uf, va dir ell!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada