"Tens alguna cosa a dir-li a alguna persona de Girona? Tens algun cotilleo que creguis que mereix ser explicat? Envia un missatge privat a l'Informer i ell s'encarregarà de publicar-ho d'una forma totalment ANÒNIMA!"
Així es presenta l'Informer de Girona, i amb aquesta sola presentació, a mesura que l'anem llegint, podem fer-nos una idea de la magnitud de la tragèdia, de l'enorme risc, perill, que aquests tipus de pàgina poden tenir.
- "Tens alguna cosa a dir-li a alguna persona?"
Sota aquesta pregunta es poden amagar innocents missatges com aquest (aquests i tota la resta són reproduits de manera literal, tal i com han estat publicats):
"a la noia que estava al supermercat proxim avui i ens hem creuat les mirades agafant una coca cola, quan vulguis pendre algo no dubtis que t,estare esperant"
O bé: "Sóc una joveneta que busca a un noi. Per barraques de Girona vaig anar a la barraca del Sepc, segurament a buscar la meva birra, i allà vaig "coneixer" a un noi que estava servint a la barra i que segurament milita al Sepc Girona. Aproximadament té uns 18-19 anys. Una de les poques coses que recordo d'aquella nit és haver xerrat amb aquest noi sobre el sepc, tot afegin que jo també militava allà mateix però en un altre poble. Si no recordo malament duia una sudadera i després es va posar un xaleco vermell. Segurament poca gent del Sepc mirara aquest comentari, però estaria bé que algu em dongues algun tipus d'informació sobre qui pot ser aquest noi."
Però la innocència d'aquests missatges ben aviat es perd:
"Fara unes setmanes vaig coneixre a la barra del blow a un xicot de palamos, no sabia el teu nom ni res, pero e fet de les meves i ja se com et dius J.M.S.. Fa pocs dies que tens novia, pero mes ven igual, cuan et tornis a creuar amb mi per el blow et penso enpotrar contra la paret i et fare meu!"
Aquesta funció de ser una mena d'oficina d'amors, o cites, perduts no és més que una manera de tenir ganes de tastar el veritable aliment d'aquestes pàgines: la tafaneria!
- "Tens algun cotilleo que creguis que mereix ser explicat?"
Aquestes pàgines són un autèntic ventilador de tafaneries; n'hi ha de ben innocents:
"Hi han rumors de que un tal I.M. s'ha enamorat d'una tal E.B. visca l'amor!"
Però poc a poc la gent s'anima i i al final la llei, la norma, és la del "tot s'hi val"!:
"En M.C., de 2 de dret de la udg, es lia amb totes les lletges, i tarda 2 minuts en corres.."
"A sobrequés hi ha rumors d'un tal A.L. Que fa 2n de bat social exactament a 2n B, els rumors diuen que pot ser un dels favorits per ser el pibon de l'institut, per un grup de noies reunides a les h de pati a la porta de l' entrada!"
"A la A.R. li agrada el sexe anal, es de girona i te 18 anys, estudia a la salle, i en teoria es cristiana, pero li agrada el sodoma."
I encara bo quan qui gestiona la pàgina hi posa un xic de seny:
"Us recordem que heu d'enviar continguts amb una mica de cara i ulls...no acceptarem missatges del tipus "el sobrequés fa pudor a merda"...Si us plau, una mica de nivell!!!"
"A petició dels afectats, borrem els comentaris 14 i 16. Gràcies."
De fet l'Informer Girona es regeix per aquestes normes:
"Normes de l’Informer:
1. No es publicaran comentaris que puguin ofendre a terceres persones.
2. No es publicaran noms de persones. Si envieu missatges privats amb noms i cognoms, aquests seran modificats per mantenir l'anonimat de la persona.
3- Si alguna persona se sent ofesa, que es posi en contacte amb l’Informer i es procedirà a eliminar el comentari.
4. L’informer no es fa responsable dels comentaris publicats.
5. L’informer us promet una garantia de l’anonimat al 100%!
6. Facebook no té res a veure ni es fa responsable de l'Informer de Girona."
Però el mal, per més que s'esborrin alguns missatges, per més que es facin crides a enviar "missatges amb cara i ulls", està fet.
- "Envia un missatge privat a l'Informer i ell s'encarregarà de publicar-ho d'una forma totalment ANÒNIMA!"
La clau de tot plegat és majúscula, és en majúscules: ANÒNIMA!
Ai l'anonimat, quanta covardia amaga!
L'anonimat és el què, als ulls de tothom, que no dels administradors d'aquestes pàgines, atribueix una mena d'immunitat que permet dir el què sigui de qui sigui. I aquest és el problema, tirar la pedra i amagar la mà!
El dels "Inforrmers" és un fenomen que s'està propagant arreu, a la mateixa velocitat que genera preocupació en la comunitat educativa: administració, professorat i famílies...
Els administradors d'aquestes pàgines de safareig, voluntaris o professionals (o voluntaris amb ganes de professionalitzar-se, o fer la primera pela!) tenen una responsabilitat en la publicació dels continguts de la pàgina que administren, doncs són ells els qui, al cap i a la fi, acaben difonent els rumors i les tafaneries. El punt 4 de la seva normativa és molt qüestionable!
Posats a ser valents, el què m'agradaria és veure un "Informer" on els missatges no fossin anònims, on la gent donés la cara, no amagat en l'anonimat ni en un perfil fals... Ja ho sabem, la xarxa és plena de trols i de covards!
I és que com a la vida real, a les xarxes socials, a internet, no tot s'hi val!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada