"Todo por la patria"!

Ara que ja han (i hem?) normalitzat això que anomenem la "judicialització" de la política, refugiar-se en l'acció de la justícia, i promoure-la, per inhibir-se de l'acció política també observem atònits com, amb més barra que vergonya, polititzen (encara més) la justícia, com si no ho estigués prou!

Se suposa que amb la separació de poders la justícia actua al marge de la política, actua sense afavorir una posició política ni sense perjudicar-ne una altra, però tristament la suposició entra en crisi quan l'acció estratègica dels jutges interfereix en la política per acció o omissió.

Se suposa que els motius per a detenir el cessat president Puigdemont són els mateixos que setmanes enrere, quan semblava l'home més buscat d'Europa!, que la causa i l'acusació és la mateixa, però com que ara la seva detenció tindria conseqüències polítiques diferents que fa setmanes ara no, ara no convé detenir-lo...

La política moltes vegades esdevé un taulell d'escacs en què en cada moviment has d'anticipar o preveure el dels altres; sorprèn que els jutges també juguin a escacs mesurant les seves accions (que volem mesurades, no desmesurades com aquesta ignominiosa presó preventiva, tu ja m'entens!) en funció del resultat polític que puguin causar, i indigna quan s'evidencia que el moviment estratègic d'un jutge pud a política.

No sé si Puigdemont volia ser detingut i si la seva entrada a Dinamarca perseguia aquest fi; el que no entenc és perquè si la intenció era detenir-lo el jutge se'n va desdir... de fet només hi sé trobar un motiu: justícia? No, "todo por la patria!"

Una retirada a temps és una victòria?

Una retirada a temps és una victòria, va sentenciar Napoleó, fent-se així cèlebre una altra de les seves frases.

Lamentablement el governador militar de Girona durant la Guerra del Francès Álvarez de Castro no se la va aplicar, ni a ell ni als soferts gironins que a banda del setge francès, napoleònic per a ser més precisos, també (sobretot) van patir la seva obstinada resistència. Álvarez de Castro fins i tot va emetre un breu i terrorífic ban com a governador militar: "Será pasado por las armas el que profiera la voz de capitular o de rendirse".

Potser Girona va ser (novament) immortal per honor i glòria del foll militar, no varen ser immortals els vora deu mil soldats i gironins i gironines que van deixar-hi, més que la pell, la vida!

El president Carles Puigdemont va estar a punt de retirar-se a temps el dijous 26 d'octubre quan quasi es presenta davant els mitjans de comunicació, i la població en general, per convocar eleccions anticipades, però ja sabem que finalment es va fer enrere i alhora es va fer fort en la seva determinació de seguir endavant amb la no aprovada però suspesa república, donant la veu al Parlament de Catalunya.

Hagués estat una victòria aquella retirada? O una rendició en tota regla? S'ho pregunta avui el president Puigdemont, encara?

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha retirat (a temps) l'ordre europea i intencional de detenció del president Puigdemont i dels consellers cessats que l'acompanyen en el seu exili a Brussel·les; l'ha retirat a temps que la justícia belga no aigualeixi les acusacions que en poguessin motivar l'extradició, a temps per evitar que aquí no se'l pugui jutjar per les mateixes causes que a la resta d'imputats, els que són a la presó i els que ja n'han sortit, a temps per evitar que la justícia espanyola quedi en un visible (i vergonyant) fora de joc.

En la justícia, com en la política, en la guerra, en l'amor i en l'esport, la tàctica també és un element clau i la retirada a temps una decisió que no sempre és fàcil ni senzilla. Una retirada a temps és una victòria? En el cas del jutge Llarena amb la retirada de moment hi guanya molt més del que, de no retirar-la, podria perdre...

A #SarriadeTer també #somescola i defensem l' #escolaencatala

Ahir dimarts el ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter va aprovar, per unanimitat (ERC, PSC i CiU), aquesta moció de suport al català a l'escola.

MOCIÓ EN SUPORT A L’ESCOLA CATALANA

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emes l’auto del 28 de juliol que insta a la Generalitat a que en el termini de dos mesos s’adoptin mesures per adaptar el sistema d’ensenyament a la nova situació creada per les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra el model lingüístic en l’escola catalana.

Les sentències que el Tribunal Suprem espanyol ha dictat qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra l’escola catalana, un model educatiu que ha funcionat amb èxit els darrers 20 anys, basat en la no separació dels infants i joves per raó de la llengua i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.

La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular ha donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals i ha estat avalat per l’informe PISA 2009 de l’OCDE, en el qual es constata que el nivell de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya és elevat i, en el cas del castellà, fins i tot superior a la mitjana de l’Estat espanyol.

Aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal!liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte del castellà, en diferents àmbits socials i culturals, alhora que s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries, tot contribuint a mantenir la cohesió social del país.

Per tot això el Ple de l’Ajuntament pren els acords següents:

Primer: manifestar el rebuig a l’auto del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i a les sentències del Tribunal Suprem espanyol, que posen en perill el sistema d’immersió lingüística als centres educatius de Catalunya.

Segon: manifestar el suport al model d’escola catalana en llengua i continguts, així com a tota la comunitat educativa, per tal que continuï aplicant-lo en el dia a dia, sense atendre aquestes sentències ni altres similars que les puguin seguir.

Tercer: instar el parlament de Catalunya a manifestar el seu desacord amb aquestes sentències i instar el Govern català a complir el que diu la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa a la llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

Quart: fer arribar aquests acords al Tribunal Suprem espanyol, als governs català i espanyol i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i el Senat espanyol.

A #Catalunya, #escola en #calatà, perquè #somescola

Si fos un acudit, no faria gens de gràcia... de fet no fa gens de gràcia sense ser un acudit: "El TSJC dóna dos mesos a Ensenyament perquè el castellà sigui també llengua vehicular a l'escola", titulava dies enrere el diari Ara.

Ja hi tornem a ser! I si al mes de febrer, davant les sentències del Tribunal Suprem, somescola.cat ja va exposar tota l'argumentació necessària, ara no cal fer res més que recordar-la i repetir-la... No hi ha dubte que el model d'immersió lingüística a Catalunya no només funciona, sinó que ha estat, és i serà un dels principals elements de cohesió social del nostre país, com bé recordava dies enrere Pia Bosch, tot recordant Marta Mata.

Ara més que mai, ara que hi ha, a casa nostra, alumnat amb llengües mares tan nombroses com diverses, el nostre model d'immersió lingüística esdevé la millor garantia per a mantenir, no només un nivell  d'educació de qualitat, també per seguir treballant per la cohesió social... Perquè som escola, perquè som conscients que l'escola és un element de cohesió social, d'integració... o al contrari, perquè sabem que l'escola evita la segregació, la fractura social... ja tenim molts altres elements que generen aquest efectes negatius en la nostra societat... I ja té prou feina l'escola en contrarestar-los, prevenir-los i combatre'ls com perquè a sobre, hi hagi qui vulgui carregar-se'n un dels seus principals pilars a Catalunya!.

I és que novament novament l'estreta visió i concepció dels qui conceben el català com una nosa, fins i tot com una provocació, fan que hàgim de defensar, no només la nostra llengua, sinó sobretot el nostre model educatiu d'immersió lingüística... I no sé ells, però nosaltres no defallirem...

Al capdavall, però, més enllà d'arguments educatius, d'arguments lingüístics, fins i tot de polítics, tot plegat és, penso jo i com piulava l'altre dia, "així de simple, així de senzill: a #Catalunya, #escola en #català! On sinó?!"

I si aleshores no ho vares fer, et convido que ara, ara mateix, t'adhereixis al manifest de somescola.cat.

Jo també sóc escola punt cat #somescola

Aquest cap de setmana m'he adherit al manifest de Somescola.cat. Aquest és el manifest d'aquest moviment, que aglutina un conjunt d’entitats cíviques, culturals en suport al model d'escola catalana, després que sentències del Tribunal Suprem qüestionin el paper del català com a llengua vehicular a l'ensenyament a Catalunya. I com que m'hi adhereixo em faig meus també aquests arguments...

Somescola.cat

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.

Davant d’això, les persones, entitats i centres educatius sotasignats.
AFIRMEM:

* Que l’escola catalana és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
* Que la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.
* Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits.
* Que l’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.
* Que amb l’arribada d’un nombre important de famílies nouvingudes durant la primera dècada del segle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel•lència en la competència comunicativa.

SUBRATLLEM:

* Que la immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.
* Que les sentències del Tribunal Suprem espanyol amenacen aquest model d’escola i de societat i obren la porta a demandes interessades que poden posar en perill la cohesió social de Catalunya.
* Que cal actuar contra aquestes agressions de manera positiva, reforçant el model d’escola catalana i millorant la seva eficàcia per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals.

EN CONSEQÜÈNCIA:

* Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l’escola catalana i les demandes que les han inspirades.
* Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió social.
* Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

Barcelona, 16 de febrer de 2010

Aquest cap de setmana s'han superat les 5.000 adhesions! 
Adhereix-t'hi!
Pots seguir-los també a través del Facebook i del Twitter (#somescola)


---------------------------------------------------------

pd: piulades que he fet sobre #somescola

• @RogerCasero Ja m'he adherit al manifest de #somescola. Amb la teva adhesió aviat superarem les 5 mil! http://ow.ly/3ZAwD
• @RogerCasero Jo sóc escola, tu ets escola, ell/a és escola, nosaltres #somescola, vosaltres sou escola, ells/es són escola http://ow.ly/3ZB1j 
• @RogerCasero  #somescola ja ha superat les 5 mil adhesions! Que l'objectiu siguin ara les 10 mil! Hi falta la teva? Suma-t'hi! http://ow.ly/3ZRYK