De mal borràs

Aquests darrers dies un nou sisme posa a prova la solidesa de l’independentisme en general, i del govern en particular, amb epicentre a la presidència del Parlament de Catalunya, ara que sembla que Laura Borràs és a un pas de ser processada per la presumpta concessió irregular de contractes quan era la responsable de la Institució de les Lletres Catalanes.

Tot i que la partida encara es juga al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en cas que s’obrís el judici oral la partida es jugaria primer al Parlament de Catalunya, que hauria de resoldre què fer amb la presidenta: sostenir-la o deixar-la caure.

Malgrat encara no hem arribat a aquesta pantalla els partits polítics van marcant la seva línia i les dels partits independentistes no són (oh sorpresa!) precisament convergents, sinó tot el contrari. El futur polític de la presidenta del Parlament pot anar de mal borràs abans de trepitjar el TSJC per la manca d’unitat política dels partits independentistes en la seva defensa, i de nou al govern li veurem les costures, a risc que s’esquincin encara més.

Que pel TSJC hi hagi prou indicis per jutjar Borràs de prevaricació, frau, falsedat documental i malversació fa arrufar el nas d’ERC i la CUP fins al punt que la presidenta Forcadell i ERC l’han convidat subtilment (?) a dimitir, diuen que per preservar la dignitat de la institució, situant la possible acusació de Borràs a quilòmetres lluny de la repressió política de l’estat espanyol: no és repressió, és presumpta corrupció, es llegeix entre línies, quan no literalment.

Abans que ho faci el TSJC, fins i tot abans que pugui fer-ho un jurat popular com ha demanat Laura Borràs, a la presidenta la sentenciarà el Parlament, a risc que, amb ella o sense, l’independentisme segueixi irremeiablement de mal borràs.

El borràs, defineix el diccionari, és la “part més basta de l’estopa de cànem sense netejar”, el “teixit bast fet amb aquesta estopa”. Amb Borràs la qüestió és si és la “part més basta de l’estopa de cànem sense netejar” o si encara és un actiu polític a preservar, a banda de per a Junts, per a l’independentisme.

Lluny de calmar-lo, l’afer Borràs pot intensificar el sisme fent trontollar encara més l’estabilitat del govern de la Generalitat i fent tan sols pessigolles a l’estat i al govern espanyols. En aquest cas, si hi ha jugada mestra em declaro incapacitat per veure-la, ni tan sols olorar-la…

Article publicat a la Revista Mirall.

Carme Forcadell també vol pols!

Un funcionari judicial amb la carpeta "verda" del cas Forcadell. Foto: Núria Orriols / Diari ARA

Si no vols pols, no vagis a l'era, diu la dita.

Els primers insubmisos polítics al servei militar sabien perfectament les conseqüències dels seus actes d'insubmissió i malgrat les conseqüències es van mantenir ferms amb la seva decisió assumint-les plenament, naturalment a contracor i amb la voluntat de combatre-les.

Salvant les distàncies, les temporals i les polítiques, els diputats socialistes al Congrés que desobeiran la disciplina de vot, refermada en aquest cas per un controvertit acord del Comitè Federal del seu partit, diuen que assumiran les conseqüències del seu vot díscol, conseqüències que avui ignoren i que van des de la reglamentària multa econòmica fins a l'amenaçadora expulsió del grup parlamentari que han suggerit alguns barons socialistes hiperventilats.

Carme Forcadell ha estat informada oficialment aquesta setmana de la voluntat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'admetre a tràmit la querella que la Fiscalia va presentar contra ella, en tant que presidenta del Parlament de Catalunya, per permetre el debat i la votació d'un tema (les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent) sobre el que el Tribunal Constitucional l'havia advertit que no podia fer. Diu la llei, i d'això se l'acusa, que això és desobediència i prevaricació, és a dir, no fer cas i desviar-se del seu deure, de l'obligació del càrrec que exerceix, segons interpreta el Tribunal Constitucional.

Carme Forcadell, com aquells insubmisos al servei militar o ara els diputats socialistes, era plenament conscient del que feia, quan ho va fer, i de les possibles conseqüències dels seus actes, no només pel preceptiu advertiment del propi Tribunal Constitucional també perquè així deurien advertir-la els propis serveis jurídics del Parlament de Catalunya.

Deia l'altre dia Artur Mas que "Com més querelles i accions judicials per fer-nos descarrilar portin a terme, més gran ha de ser la mobilització de la gent al carrer. Hem de mantenir el pols", és a dir, com més querelles millor, com més querelles, més mobilitzacions, com més mobilitzacions, més pols! La de Forcadell no és una carpeta (verda, pel que sembla...) més, és una de les grosses no en va és la segona autoritat institucional més important del país, després del de president.

Si no vols pols, no vagis a l'era, diu la dita, i Carme Forcadell vol pols! En volien també els primers insubmisos i la seva lluita, seguida per molts altres, no va ser en va, ans al contrari! En volen també els socialistes que no volen abstenir-se per investir Mariano Rajoy, tot i que prefereixen aixecar-ne el mínim, de pols, i en vol també, naturalment, Carme Forcadell, doncs el seu acte de desobediència, que ho és, és un vector més del pols que l'independentisme té amb l'estat espanyol, i viceversa...

A l'era, de fet, hi som tots i tots ben empolsegats!

A #SarriadeTer també #somescola i defensem l' #escolaencatala

Ahir dimarts el ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter va aprovar, per unanimitat (ERC, PSC i CiU), aquesta moció de suport al català a l'escola.

MOCIÓ EN SUPORT A L’ESCOLA CATALANA

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emes l’auto del 28 de juliol que insta a la Generalitat a que en el termini de dos mesos s’adoptin mesures per adaptar el sistema d’ensenyament a la nova situació creada per les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra el model lingüístic en l’escola catalana.

Les sentències que el Tribunal Suprem espanyol ha dictat qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra l’escola catalana, un model educatiu que ha funcionat amb èxit els darrers 20 anys, basat en la no separació dels infants i joves per raó de la llengua i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.

La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular ha donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals i ha estat avalat per l’informe PISA 2009 de l’OCDE, en el qual es constata que el nivell de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya és elevat i, en el cas del castellà, fins i tot superior a la mitjana de l’Estat espanyol.

Aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal!liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte del castellà, en diferents àmbits socials i culturals, alhora que s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries, tot contribuint a mantenir la cohesió social del país.

Per tot això el Ple de l’Ajuntament pren els acords següents:

Primer: manifestar el rebuig a l’auto del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i a les sentències del Tribunal Suprem espanyol, que posen en perill el sistema d’immersió lingüística als centres educatius de Catalunya.

Segon: manifestar el suport al model d’escola catalana en llengua i continguts, així com a tota la comunitat educativa, per tal que continuï aplicant-lo en el dia a dia, sense atendre aquestes sentències ni altres similars que les puguin seguir.

Tercer: instar el parlament de Catalunya a manifestar el seu desacord amb aquestes sentències i instar el Govern català a complir el que diu la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa a la llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

Quart: fer arribar aquests acords al Tribunal Suprem espanyol, als governs català i espanyol i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i el Senat espanyol.

A #Catalunya, #escola en #calatà, perquè #somescola

Si fos un acudit, no faria gens de gràcia... de fet no fa gens de gràcia sense ser un acudit: "El TSJC dóna dos mesos a Ensenyament perquè el castellà sigui també llengua vehicular a l'escola", titulava dies enrere el diari Ara.

Ja hi tornem a ser! I si al mes de febrer, davant les sentències del Tribunal Suprem, somescola.cat ja va exposar tota l'argumentació necessària, ara no cal fer res més que recordar-la i repetir-la... No hi ha dubte que el model d'immersió lingüística a Catalunya no només funciona, sinó que ha estat, és i serà un dels principals elements de cohesió social del nostre país, com bé recordava dies enrere Pia Bosch, tot recordant Marta Mata.

Ara més que mai, ara que hi ha, a casa nostra, alumnat amb llengües mares tan nombroses com diverses, el nostre model d'immersió lingüística esdevé la millor garantia per a mantenir, no només un nivell  d'educació de qualitat, també per seguir treballant per la cohesió social... Perquè som escola, perquè som conscients que l'escola és un element de cohesió social, d'integració... o al contrari, perquè sabem que l'escola evita la segregació, la fractura social... ja tenim molts altres elements que generen aquest efectes negatius en la nostra societat... I ja té prou feina l'escola en contrarestar-los, prevenir-los i combatre'ls com perquè a sobre, hi hagi qui vulgui carregar-se'n un dels seus principals pilars a Catalunya!.

I és que novament novament l'estreta visió i concepció dels qui conceben el català com una nosa, fins i tot com una provocació, fan que hàgim de defensar, no només la nostra llengua, sinó sobretot el nostre model educatiu d'immersió lingüística... I no sé ells, però nosaltres no defallirem...

Al capdavall, però, més enllà d'arguments educatius, d'arguments lingüístics, fins i tot de polítics, tot plegat és, penso jo i com piulava l'altre dia, "així de simple, així de senzill: a #Catalunya, #escola en #català! On sinó?!"

I si aleshores no ho vares fer, et convido que ara, ara mateix, t'adhereixis al manifest de somescola.cat.