![]() |
Ja oneja la senyera a Girona. Foto: Roger Casero |
Posem en ordre
sentiments i propòsits
-miralls, sorpreses-,
per quan les deus revinguin
potser tumultuoses.
(...)
Al lluny, miratges.
Un vent de mar esborra
de la memòria
foscos records. Posem'hi
senyals de vida nova.
(...)
Cap llei no imposa
silenci al cor que estima.
Apleguem totes
les voluntats i fem-ne
una sola bandera.
(...)
Terra -no somnis-
i també mar immensa:
coses tangibles.
I una llengua comuna;
i la gent que la parla.
(...)
En l'ona lenta
podem inscriure-hi totes
les esperances.
Revindran quan revinguin
les deus tumultuoses.
Visca Catalunya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada