Minuts Musicals localitzats a Geòrgia

És pensar en Geòrgia i, com Ray Charles, no poder-nos treure'ns-la del cap: "Georgia on My Mind"... 

És clar que sembla que el títol d'aquesta popularíssima cançó, una de les que va llençar la carrera del virtuós músic i cantant de soul, no es referia a l'estat sureny de la costa atlàntica que té Atlanta com a capital, tampoc a la república que es banya en el Mar Negre, sinó a una noia, la germana del compositor de la cançó... 

La cançó, però, va agafar tal volada que l'estat de Geòrgia la va adoptar com a himne, ja que la lletra és prou ambigua i tant funciona si penses que està dedicada a una noia com a un territori...

Qui sí va dedicar una cançó a Geòrgia, una cançó trista i melancòlica com la pluja, va ser Tony Joe White amb "Rainy Night In Georgia"...

#MinutsMusicals amb Hit The Road Jack de Ray Charles

Hit The Road Jack

(Hit the road Jack and don't you come back no more, no more, no more, no more.)
(Hit the road Jack and don't you come back no more.)
What you say?
(Hit the road Jack and don't you come back no more, no more, no more, no more.)
(Hit the road Jack and don't you come back no more.)

Woah Woman, oh woman, don't treat me so mean,
You're the meanest old woman that I've ever seen.
I guess if you said so
I'd have to pack my things and go. (That's right)

(Hit the road Jack and don't you come back no more, no more, no more, no more.)
(Hit the road Jack and don't you come back no more.)
What you say?
(Hit the road Jack and don't you come back no more, no more, no more, no more.)
(Hit the road Jack and don't you come back no more.)

Now baby, listen baby, don't ya treat me this-a way
Cause I'll be back on my feet some day.
(Don't care if you do 'cause it's understood)
(you ain't got no money you just ain't no good.)
Well, I guess if you say so
I'd have to pack my things and go. (That's right)

(Hit the road Jack and don't you come back no more, no more, no more, no more.)
(Hit the road Jack and don't you come back no more.)
What you say?
(Hit the road Jack and don't you come back no more, no more, no more, no more.)
(Hit the road Jack and don't you come back no more.)

Well
(don't you come back no more.)
Uh, what you say?
(don't you come back no more.)
I didn't understand you
(don't you come back no more.)
You can't mean that
(don't you come back no more.)
Oh, now baby, please
(don't you come back no more.)
What you tryin' to do to me?
(don't you come back no more.)
Oh, don't treat me like that
(don't you come back no more.)

Ray Charles

No li calen gaire més de dos minuts a Ray Charles per a fer que The Raelettes li deixin clar a en Jack que "foti el camp!"

Menú infantil, concert adult: Andrea Motis al #Gastromusical11 del @MoliEscala, amb #MinutsMusicals!

Canelons Andreini del Molí de l'Escala. Foto: Roger Casero

Canelons Andreini, rap arrebossat amb cigrons i pa amb xocolata. Aquest era el menú "infantil" que Jordi Jacas, del restaurant El Molí de l'Escala, va preparar en honor, i homenatge, a la joveníssima músic i cantant Andrea Motis per una nova sessió del 5è Gastromusical, el passat dimecres 24 d'agost.

I el menú, sorprenent, boníssim, va ser l'únic infantil de la vetllada... Joan Chamorro & Andrea Motis Grup van satisfer, amb el seu concert, un públic tip i entregat, diposat a gaudir de bona música, després de gaudir d'un deliciós sopar. El plat fort, però, es va servir a l'escenari...

La joventut d'Andrea Motis era una anècdota més, potser sí, l'anècdota, però te n'oblidaves si tancaves els ulls, doncs el què escoltaves era, és, una instrumentista (saxo i trompeta) i cantant madura amb un domini de la veu, com va ressaltar la Sira, que en qüestions musicals  i afinístiques hi entés molt més que jo, extraordinari.

El pes de la relació amb el públic i la presentació de les cançons el va portar en tot moment Joan Chamorro, "padrí" musical de la criatura i músic, sens dubte, amb tan talent com ofici! És com si Chamorro li digués a Andrea Motis: tu només preocupa't de la música!...

I a fe que se'n va preocupar, de la música! Joan Chamorro, Andrea Motis i Josep Traver van ser musicalment molt generosos, sense regatejar bisos, ans al contrari, perquè triar entre dues cançons si es poden fer ambdues!... Van sonar clàssics com "My baby just cares for me" (Nina Simone) i, com va presentar Joan Chamorro, "petite fleur canta petite fleur" (Sidney Bechet), interpretació amb la que Andrea Motis, reencarnada en Sidney Bechet segons Chamorro, es va endur la primera gran ovació de la vetllada; i la segona amb "Gerogia on my mind" (Ray Charles)... Ens va encandilar amb "Halleluja" (Leonard Cohen) i Joan Chamorro va fer gala, novament, del seu ofici i domini de l'escena presentant els bisos: "no tenim paraules per agraïr aquests aplaudiments però sí més cançons!" Genial!

Com la crònica de Dani Chicano al diari El Punt Avui (Pa amb xocolata i jazz), va ser un concert dolç, que no ensucrat!... Una cita amb la bona música i la bona gastronomia... un concert madur amb un menú infantil!