La ciutat de Figueres ha fet el reconeixement que mereixia Joan Guillamet [ILC], periodista, escriptor i professor de literatura espanyola, referent imprescindible per comprendre la ciutat de Figueres i l'Alt Empordà de la segona meitat del segle XX.
L'Ajuntament de Figueres va nomenar, el passat dissabte 5 de juliol de 2008, Joan Guillamet Tuébols com a Fill predilecte de la ciutat de Figueres. L'acte de nomenament es va fer a la sala de plens de l'Ajuntament; naturalment, va quedar petita.
Jaume Fabre, historiador i periodista, va fer, com explicava la targeta d'invitació a l'acte, una aproximació a la trajectòria vital i professional de Joan Guillamet.
Jaume Fabre va destacar que Joan Guillamet ha escrit sempre unes grans cròniques amb una bona llengua castellana, però amb un esperit catalanista. De fet especula amb la possibilitat que, d'haver viscut en una altra època, Joan Guillamet possiblement s'hagués decantat per la literatura catalana.
De totes les seves facetes Jaume Fabre reivindica el Joan Guillamet periodista, un periodista tot terreny que, precisament trepitjava molt el terreny, no era d'aquells que esperaven comunicats, no treballava d'oïda, estava a peu de carrer i ho volia tot de primera mà, o bé d'una segona mà molt garantida, tal com, segons Fabre, deia Ibáñez Escofet (wiki).
Els seus llibres són, per Jaume Fabre, materials periodístics, una gran combinació de literatura i periodisme. I de Joan Guillamet Jaume Fabre també destaca el seu do de la ubiqüitat, en la seva capacitat per ser, alhora, a Barcelona i a Figueres, per haver estat present i referent periodístic i com a professor en ambdues ciutats.
Joan Guillamet es conserva, rere l'aparença d'un home certament envellit, lúcid. El seu parlament va ser breu però concís, humil i fins i tot diria que contundent. Després d'agraïr a l'Ajuntament el nomenament de Fill predilecte, va recordar i reivindicar els seus "mestres".
D'Antoni Papell Garbí va dir que va ser el professor que el va engrescar a emprendre el seu camí de conreu de les lletres, alhora que va reclamar que prou es mereixeria, també, la distinció de Fill predilecte de Figueres.
També va recordar la figura del poeta Albert Serrano [ILC], de qui va reclamar que mereixeria, la seva vida i obra, un estudi més profund per situar-lo on li correspon.
Finalment l'Alcalde Santi Vila (bloc) va recordar que, tal com havia escrit el mateix Joan Guillamet, el caràcter atramuntanat no és sinònim de follia sinó de màxima lucidesa. Vila també va destacar el caràcter captivador de l'Empordà, una terra
--------------------------------
pd1: Joan Guillamet, fill predilecte de Figueres. Tramuntana TV.
pd2: em va agradar retrobar-me en terres gironines, i sobretot a les seves empordaneses, la Gemma Ribas (facebook). Ara treballa de responsable de comunicació de l'Ajuntament de Figueres.
pd3: la notícia als diaris El Punt (Homenatgen el periodista Joan Guillamet com a fill predilecte de Figueres) i Diari de Girona (Figueres designa Joan Guillamet fill predilecte).
pd4: ERC, a través del seu portaveu, Francesc Canet, assistent a l'acte, es queixa al seu bloc [DISTINGIR I FER UN LLEIG (A JOAN GUILLAMET)] que el nomenament l'aprovés la Junta de Govern Local i no el Ple. Pere Casellas, primer tinent d'alcalde, company socialista, naturalment també hi era.
pd5: fa uns quants estius vaig llegir, a Cantallops, Coses i gent de l'Empordà de Joan Guillamet. Aquest estiu llegiré Vent de Tramunta, gent de tramuntana. El llibre té una dedicatòria de Joan Guillamet: "Per a Mercè, Roger i Bernat. Que la vida us sigui propícia i la tramuntana suau i amorosa. Ben afectuosament, 18-4-1981"
pd6: acabat l'acte Jaume Fabre explicava a la meva mare que sempre recorda en Just i la bala de goma que va rebre quan es refereix a les manifestacions de l'any 1976 [8 de febrer de 1976] per la llibertat, l'amnistia i l'estatut d'autonomia.
pd7: efectivament el músic Guillamino (i wiki i myspace), Pau Guillamet, és nét de Joan Guillamet.
L'Ajuntament de Figueres va nomenar, el passat dissabte 5 de juliol de 2008, Joan Guillamet Tuébols com a Fill predilecte de la ciutat de Figueres. L'acte de nomenament es va fer a la sala de plens de l'Ajuntament; naturalment, va quedar petita.
Jaume Fabre, historiador i periodista, va fer, com explicava la targeta d'invitació a l'acte, una aproximació a la trajectòria vital i professional de Joan Guillamet.
Jaume Fabre va destacar que Joan Guillamet ha escrit sempre unes grans cròniques amb una bona llengua castellana, però amb un esperit catalanista. De fet especula amb la possibilitat que, d'haver viscut en una altra època, Joan Guillamet possiblement s'hagués decantat per la literatura catalana.
De totes les seves facetes Jaume Fabre reivindica el Joan Guillamet periodista, un periodista tot terreny que, precisament trepitjava molt el terreny, no era d'aquells que esperaven comunicats, no treballava d'oïda, estava a peu de carrer i ho volia tot de primera mà, o bé d'una segona mà molt garantida, tal com, segons Fabre, deia Ibáñez Escofet (wiki).
Els seus llibres són, per Jaume Fabre, materials periodístics, una gran combinació de literatura i periodisme. I de Joan Guillamet Jaume Fabre també destaca el seu do de la ubiqüitat, en la seva capacitat per ser, alhora, a Barcelona i a Figueres, per haver estat present i referent periodístic i com a professor en ambdues ciutats.
Joan Guillamet es conserva, rere l'aparença d'un home certament envellit, lúcid. El seu parlament va ser breu però concís, humil i fins i tot diria que contundent. Després d'agraïr a l'Ajuntament el nomenament de Fill predilecte, va recordar i reivindicar els seus "mestres".
D'Antoni Papell Garbí va dir que va ser el professor que el va engrescar a emprendre el seu camí de conreu de les lletres, alhora que va reclamar que prou es mereixeria, també, la distinció de Fill predilecte de Figueres.
També va recordar la figura del poeta Albert Serrano [ILC], de qui va reclamar que mereixeria, la seva vida i obra, un estudi més profund per situar-lo on li correspon.
Finalment l'Alcalde Santi Vila (bloc) va recordar que, tal com havia escrit el mateix Joan Guillamet, el caràcter atramuntanat no és sinònim de follia sinó de màxima lucidesa. Vila també va destacar el caràcter captivador de l'Empordà, una terra
--------------------------------
pd1: Joan Guillamet, fill predilecte de Figueres. Tramuntana TV.
pd2: em va agradar retrobar-me en terres gironines, i sobretot a les seves empordaneses, la Gemma Ribas (facebook). Ara treballa de responsable de comunicació de l'Ajuntament de Figueres.
pd3: la notícia als diaris El Punt (Homenatgen el periodista Joan Guillamet com a fill predilecte de Figueres) i Diari de Girona (Figueres designa Joan Guillamet fill predilecte).
pd4: ERC, a través del seu portaveu, Francesc Canet, assistent a l'acte, es queixa al seu bloc [DISTINGIR I FER UN LLEIG (A JOAN GUILLAMET)] que el nomenament l'aprovés la Junta de Govern Local i no el Ple. Pere Casellas, primer tinent d'alcalde, company socialista, naturalment també hi era.
pd5: fa uns quants estius vaig llegir, a Cantallops, Coses i gent de l'Empordà de Joan Guillamet. Aquest estiu llegiré Vent de Tramunta, gent de tramuntana. El llibre té una dedicatòria de Joan Guillamet: "Per a Mercè, Roger i Bernat. Que la vida us sigui propícia i la tramuntana suau i amorosa. Ben afectuosament, 18-4-1981"
pd6: acabat l'acte Jaume Fabre explicava a la meva mare que sempre recorda en Just i la bala de goma que va rebre quan es refereix a les manifestacions de l'any 1976 [8 de febrer de 1976] per la llibertat, l'amnistia i l'estatut d'autonomia.
pd7: efectivament el músic Guillamino (i wiki i myspace), Pau Guillamet, és nét de Joan Guillamet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada