divendres, 13 de febrer del 2009

La proposta de calendari escolar i altres derivades...

La proposta de canvi del calendari escolar d’aquesta setmana [Proposta de nou calendari escolar] sembla que ha estat la gota que ha fet vessar el got… i ja tenim, de nou, una nova jornada de vaga pel proper dia 19 de març.

Aquests dies dins i fora del mon educatiu se’n parla molt, d’aquesta proposta, però és inevitable que, al voltant d’aquesta proposta, apareguin altres temes també al voltant de l’ensenyament, de les escoles.

La proposta de nou calendari escolar:
Personalment trobo positiu que s’introdueixin canvis en el calendari escolar, sobretot si responen a una reducció del període de vacances (no lectiu) d’estiu. La possibilitat que es reparteixin els dies de vacances al llarg de l’any em sembla positiva, en especial quan el calendari escolar situa a molta distància el període no lectiu de Setmana Santa, fent un segon trimestre excessivament llarg. Però el calendari també pot fer que hi hagi els períodes de vacances de Nadal, d’hivern i de Setmana Santa molt junts.

Calendari europeu:
Se’n parla i, en certa manera, es demana. La proposta del Conseller va en aquest sentit. Paer parlar-ne no passa res, si el calendari europeu només forma part del món de les idees, hi ha debat, però sense massa polèmica. A partir del moment en què apareix una proposta concreta, apareix la controvèrsia... I alguna gent es pregunta: però no se suposa que és el què volíem, això?...

L’oportunitat del moment i les formes:
No he tingut l’oportunitat d’escoltar, de prop i de viva veu, del propi Conseller la proposta; en cap de les dues reunions,una a BCN i l’altre a Girona, del PSC sobre aquest tema per qüestió d’agenda no hi he pogut assistir. Però en qualsevol cas em sembla que abans de fer la proposta caldria haver-se produït una mínima interlocució amb la comunitat educativa (professorat, PAS, famílies). No només per compartir i consensuar, com a mínim per estar informat...

Tampoc tinc massa clar que aquest sigui el millor moment per proposar, d’una manera tan concreta i pel proper curs, aquesta mesura. Hi ha altres qüestions no culminades, com la implantació de la sisena hora. Potser, i perdoneu aquí la meva ignorància doncs no conec l’agenda política de la Conselleria, caldria primer acabar d’implantar i consolidar la sisena hora, on encara hi ha escoles que aquest curs no s’implanta. És allò d’anar pas a pas... I també tenim tot el procés de la Llei d’Educació!.

Horaris europeus:
Paral·lelament al debat del calendari escolar i de la convergència amb els models d’Europa, apareix inevitablement, i necessàriament, el debat dels horaris espanyols. Parlem no només dels horaris escolars, sinó sobretot els horaris laborals. Naturalment també afecta als horaris dels àpats, de l’oci, del “prime time”...

Festius, ponts i aqüeductes:
Hi ha països que planifiquen els seus festius d’una manera més eficient (penso jo), apropant-los als caps de setmana. D’aquesta manera evitaríem no només els ponts, sinó també alguns aqüeductes. Aquest és un debat que sobrepassa el marc escolar, però que hi incideix d’una manera directa.

La flexibilitat de la Setmana Santa:
Això de la “setmana blanca” com s’anomena el període que es proposa de vacances a l’hivern (febrer) de fet ja existeix per Setmana Santa. El període no lectiu de Setmana Santa no coincideix amb els festius laborals; de fet la Setmana Santa representa una pausa del curs escolar. Potser també caldria replantejar-la, en funció del calendari, i en comptes de fer els dies no lectius els dies anteriors a divendres Sant fer que siguin festius els posteriors al dilluns de Pasqua. Juguem a la flexibilitat?

I les famílies?:
Si es planteja fer una (o dues, com planteja el Consell Escolar de Catalunya: El Consell Escolar de Catalunya obre la porta a fer dues pauses més durant el curs, notícia a El Punt) setmanes de vacances al febrer les famílies es pregunten (ens preguntem): què en farem de la mainada?. Doncs si fa o no fa el mateix que per Setmana Santa, qua a finals de juny o que a principis de setembre: equilibris. Aquest problema es desplaça en el calendari, però el problema igualment existeix. La responsabilitat dels fills és sempre dels progenitors, però l’administració alguna responsabilitat també té.


Escoles obertes (ajuntaments-AMPA):
La resposta del Departament per aquests períodes no lectius és la possibilitat que els ajuntaments i/o les AMPA organitzin activitats a les escoles. Aquí només dues consideracions: caldria una major dotació econòmica i una major flexibilitat. És imprescindible que les activitats es programin dins el recinte escolar?. Perquè si un municipi allarga la programació de lleure a l’estiu fins a mitjans setembre perquè no es pot assimilar l’activitat d’aquest període al programa escoles obertes, si igualment ofereix un servei per les famílies?.


La calor al mes de juny:
Una altra de les derivades de la proposta és la possibilitat que no es faci jornada intensiva al mes de juny. De fet el calendari escolar actual està determinat per les condicions meteorològiques, diuen, del nostre país. En algunes, en moltes escoles, diu el professorat, és impossible fer classe a les aules a partir de segons quins dies del mes de maig. Naturalment no es tracta de planificar el curs a partir de les previsions meteorològiques, però sí cal tenir present que les nostres escoles no estan situades, per exemple, a Alemanya o a Suècia... Cal vetllar i garantir sempre que les aules disposen de tot el necessari en material i confortabilitat (sense luxes) per fer les classes en òptimes condicions.


I el professorat, quan programa?:
Els primers dies de setembre, fins ara, són els dies en què el professorat prepara el curs; de fet la preparació del curs s’inicia al juliol... Si els alumnes comencen a principis de setembre o la segona setmana de setembre, quan es programa i prepara el curs?. Si la resposta és que poden fer-ho al mes de juliol, el Departament ha de poder fer els seus deures de planificació a temps, sobretot pel que fa als nomenaments. Avui per avui les plantilles de les escoles no es tanquen fins al setembre, algunes amb el curs iniciat. Entenc la dificultat i complexitat d’aquesta tasca, sobretot amb l’augment de les jornades reduïdes i la implantació de la sisena hora. Però si es preveu que al juliol es planifiqui el proper curs per començar a primers de setembre, els equips docents han d’estar creats.


Educació o Ensenyament?
A l’any 2003, amb el primer govern d’esquerres, el Departament d’Ensenyament va esdevenir el d’Educació, així com el de Sanitat va esdevenir el de Salut. Si bé aplaudeixo l’esperit dels canvis de denominació, en aquest cas el nom sí que fa la cosa. Si el Departament d’Educació s’ocupa només de les escoles, de l’ensenyament, i no contempla altres àmbits de l’educació (lleure) o vinculats directament amb l’educació (certes polítiques de suport a les famílies), llavors podem caure en l’error de fer un mal favor a l’escola, doncs li estem dient que es responsabilitzi de l’educació, quan la seva responsabilitat i competència és l’ensenyament. No dic que l’escola educa ni que no ho hagi de fer; en el fons tot educa (la família, sobretot, també al carrer, el poble, les botigues, els equipaments, l’esport...). malgrat això, els Plans Educatius d’Entorn, per exemple, són una bona eina que impliquen, en la tasca educativa, altres agents més enllà de l’escola...

En fi, el debat és viu i polièdric. A més estem en ple procés de la Llei d’Educació, amb la sisena hora encara no implantada... Necessitem fer canvis en el calendari escolar, d’això jo n’estic convençut. No sé si ara és el millor moment per plantejar-ho pel proper curs... potser sí per iniciar-ne el debat, la proposta, per projectar-ne les mesures per poder-ho implantar amb garanties, amb el màxim consens...

L’educació és un motor de transformació de la societat, però l’educació és quelcom més que l’escola... Al final també acabo tenint la sensació que a l’escola li exigim més que del què li correspon...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada