dimarts, 10 de febrer del 2009

Construir certesa des de la incertesa

El títol també podria ser com evitar que un ou es trenqui llençant-lo des de tres metres; en realitat, però,el títol del taller en versió original era “Construir certidumbre desde la incertidumbre”. M’agrada com sonen les paraules “certidumbre” i “incertidumbre”, les trobo molt eufòniques, potser per la contindència de la “t” i la immediata i posterior suavitat de la “d” i la pausa que aporta “m”, abans d’acabar-la de procunciar... Curiosament parlàvem, amb dues companyes de feina a l’inici d’aquesta taller, de les cacofonies i les eufonies...

En motiu de la presència a Girona del pedagog argentí Gerardo Darío Neugovsen (Tikal Ideas, El Método Tikal@), per a fer una xerrada a la UdG, l’entitat per la qual treballo i en formo part, la Fundació Plataforma Educativa, va organitzar, amb bon criteri, aquest taller adreçat a treballadores i treballadors de les diferents entitats del grup. Neugovsen ha col•laborat amb la Fundació Utopia, entitat del grup Plataforma Educativa, formant a nois i noies en creativitat, lideratge, i emprenedoria en projectes a Guatemala.

Al taller hi vam assistir una trentena de treballadors del grup Plataforma Educativa (en total som uns 350 treballadors) provinents de diferents serveis i departaments: centres de menors, atenció a persones amb discapacitat, oficines, directors de serveis, gerents... El matí del passat dijous 5 de febrer va esdevenir, d’aquesta manera, una enriquidora jornada de formació.

Gerardo Darío Neugovsen va plantejar el taller amb estones de dinàmica i treball de grups i estones de reflexió i construcció teòrica al voltant de com utilitzar la creativitat per afrontar la incertesa.

En aquests tallers el grup és molt important. Si bé la trentena de persones que ens varem trobar treballem en el mateix grup d’entitats, no tots ens coneixíem personalment. Per començar va proposar una senzilla dinàmica de presentació. Havíem de formar parelles entre desconeguts per explicar-nos, en cinc minuts, petits retalls de les nostres vides professional i personal. Després, novament en grup, cada persona presentava la seva parella acabada de conèixer.

Durant aquesta primera estona del taller Neugovsen feia alguna fotografia: “deu ser pel seu arxiu professional”, vaig pensar...

Presentats i coneguts tots els participants Neugovsen ens va preguntar què havia passat durant l’activitat de coneixença-presentació: finalment va aparèixer el concepte confiança. La confiança, va dir, ens permet afrontar la incertesa. Apareixia d’aquesta manera un dels conceptes claus: la incertesa.

Neugovsen ens defineix la incertesa com l’expressió del grau de desconeixement d’una condició futura. El diccionari de l’Enciclopèdia defineix la incertesa com la Qualitat d'incert, manca de certesa. La incertesa, apuntem entre tots, genera dubtes, inseguretat... i Neugovsen rebla el clau afirmant que la incertesa condiciona la capacitat de presa de decisions. Subratlla aquest fet per la importància que té la presa de decisions en qualsevol organització (política, social, empresarial...), doncs la presa de decisions és el motor de les entitats...

La incertesa es genera, apunta Neugovsen, per manca d’informació, per errors en la recollida de dades, per desacords sobre el què es coneix o s’hauria de conèixer, per ambigüitats o qüestions poc definides, per condicionants inesperats o imprevistos, per pressions i per molts altres factors... La incertesa, diu, forma part de tots els àmbits de la nostra vida, és una condició de l’univers i com a tal és necessari acceptar-la i assumir-la com una part més de la realitat. Bé, és una manera de dir que la incertesa, certament, és inevitable...

La incertesa (per si encara no en teníem prou) activa els nostres centres emocionals impactant, afectant, de manera directa a la capacitat de presa de decisions.

I amb la incertesa apareix un altre concepte: el canvi. El canvi és la regla general, l’estabilitat és l’excepció. Més tard tornarem a parlar del canvi i dels seus efectes.



Entre les explicacions que ell va fent anem aprofundint en la definició d’alguns conceptes en petits grups de dos o tres persones. En Gerardo, quan estem fent el treball grupal, ens fa novament algunes fotografies. Més tard ens les mostrarà, posant especial èmfasi en el comportament corporal dels nostres cossos i en l’evolució que van fent a mesura que avança la jornada...

La incertesa la gestionem, explica Neugovsen, a partir de tres elements vitals d’interconnexió dinàmica entre tres esferes: la identitat, la comunicació i les relacions vinculars. En aquest punt, em perdonareu, es fa perceptible l’origen argentí, tot i que precisament la seva manera de parlar no té aquell color argentí... potser perquè és pedagog i no psicoterapeuta... Però intenteu llegir, si podeu amb veu alta, aquesta frase: “gestionamos la incertidumbre a partir de tres elementos básicos de interconnexión dinàmica entre tres esferas: la identidad, la comunicación i las relaciones vinculares...”

En altres paraules ens diu que la incertesa es gestiona des del diàleg i la interacció en el tractament de la informació per crear realitats compartides, dissenyar significats i gestionar processos.

I quan parlem d’identitat, quan parlem de diàleg, d’interacció, apareix un altre concepte que també treballem en grup: els valors. Els valors, que fan referència a la identitat, al nostre sentiment de pertinença, que regulen de manera directa o indirecta les nostres conductes, que pauten la nostra capacitat d’acceptació (o no) de l’altre, que marquen les fronteres dels nostres “territoris socials”... els valors, diu, influeixen de manera directa en la presa de decisions.

I després dels valors apareix de nou el canvi: què és el canvi?. Perquè canviem?. En petits grups de nou aportem punts de vista, definicions... parlem de la resistència, també les oportunitats, que poden generar...

Neugovsen cita a Aristòtil: la única certesa és el canvi. [En la mateixa línia el sociòleg Zygmunt Bauman: "La única certesa és la incertesa"]. El canvi, diu, és un aprenentatge. I amb el canvi apareix la pregunta: m’adapto, a la meva realitat, o la transformo?.

Amb el canvi Neugovsen ens parla de la realitat A, la realitat B i la realitat A modificada. A és una realitat tal i com la trobem. Si no fem cap intervenció en aquesta realitat, aquesta realitat A evolucionarà cap a una realitat B. Però si fem una intervenció sobre la realitat A, aquesta esdevindrà una realitat A modificada, essent, certament, molt diferent de la realitat B.

La intervenció és la clau i l’instrument d’intervenció és el projecte. I una part dels projectes és l’estratègia. L’estratègia, en tant que capacitat d’imaginar escenaris possibles, aporta, construeix, certesa. El jugador d’escacs, explica, imagina abans de cada moviment, fins a 30 escenaris possibles...

També el diagnòstic és un element molt important en el procés d’un projecte, doncs ens permet fer una foto d’un moment concret de la realitat. Els projectes, ja ho sabem, tenen el seu cicle vital que es resumeix en una fase inicial i preparatòria, una segona fase d’execució i la tercera d’avaluació. Neugovsen ens descriu aquestes cinc fases: inicial, preparació, planificació, realització i finalització. La fase inicial, la de preparació i planificació són, tot sovint, les que requereixen més temps i són, sens dubte, les fases més creatives, les fases on cal explotar la creativitat. A mesura que es va avançant en el cicle de vida del projecte, les idees es van concretant en activitats, cronogrames, indicadors de seguiment, pressupostos...

Al llarg del matí Neugovsen ha anat treballant el grup, la trentena de participants, no només fent petits grups per debatre i definir conceptes, sinó qie fa també un treball més relacional. Situats en cercle, drets, ens proposa que ens fem massatges a l’espatlla i a l’esquena i, potseriorment, fer aquell exercici de seure, sense perdre la formació en cercle, sobre els genolls de la persona de darrere nostra, seient sobre els nostres genolls la persona del nostre davant. Per petició popular fem un altre exercici, aquest en grups de 10: situats també en cercle, drets, espatlla contra espatlla mirant al centre, ens demana que amb la mà dreta donem la mà a una altra persona del cercle que no estigui just al nostre costat; i el mateix amb l’esquerra. Entrelligats de mans, l’exercici consisteix en desfer l’entramat de braços sense deixar-nos anar de les mans...

Res d’això és gratuït, tot té la seva finalitat. I la finalitat, després de tot el treball de conceptualització i de treball en equip, és que en petits grups de sis persones, realitzin un projecte: evitar que un ou (fresc) es trenqui llençant-lo contra el terra des d’una alçada de més de tres metres.

El projecte està plantejat: cada grup té un ou fresc i disposa d’una quantitat concreta i definida de diners (recursos econòmics) per comprar una sèrie de material que té a la seva disposició: globus, paper de diari, cinta adhesiva i bosses d’escombraries.

Cada grup ha d’idear un projecte per evitar que l’ou es trenqui llençant-lo des de més de tres metres. Surten idees, estratègies, apareixen pressupostos, es fan compres, s’elabora material... I arriba el moment de llençar els ous balcó avall... Tots els grups superen amb nota la prova, tots els ous surten indemnes de la seva caiguda lliure...

Amb aquesta activitat es clou la jornada de formació... Tothom torna al seu dia a dia, al seu centre de treball, a la seva realitat quotidiana... Ha estat enriquidor pel contingut, per les activitats,. Per la possibilitat de conèixer i compartir una estona amb Gerardo Darío Neugovsen, però sobretot ha estat enriquidor per l’estona compartida amb altres companyes i companys de feina, alguns desconeguts fins aquell moment, o tan sols rostres classificables en la casella “company de feina”... Aquests espais són necessaris en les organitzacions, les enriqueixen en la mesura que enriqueixen el seu factor més determinant: el factor humà, les persones que la formen, que hi treballen.

Més tard, en un altre moment, penso en el taller i amb el seu títol: construir certesa des de la incertesa.... davant la incertesa planificació... i davant la planificació, creativitat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada