dijous, 26 de febrer del 2009

Pere Figueras, més que un porter de l'escola

Aquest divendres a les cinc de la tarda en Pere Figueras deixarà, després de quasi vuit anys i mig, l'escola Montserrat de Sarrià de Ter. Al llarg d'aquests anys ell ha estat el porter-mantenidor del CEIP Montserrat... bé, en Pere en realitat ha estat més, molt més que un simple porter-mantenidor; si més no aquest és el consens generalitzat entre mestres, pares i mares, personal de servei de l'escola i, sí, també aquest és el parer dels alumnes que al llarg d'aquests vuit anys i mig han conviscut amb ell a l'escola.

Ara en Pere tornarà a treballar d'educador social, en aquest cas a l'ajuntament de Girona. Tornarà, previsiblement, al sector est de Girona (Font de la Pólvora, Vila roja i Grup Sant Daniel), sector que ell coneix de ben aprop arrel del seu anterior treball en aquests barris a través de l'entitat ESBARGI, a la dècada dels '90.

El seu pas per l'escola ha estat, doncs, un parèntesi en la seva professió i vocació d'educador social. Però en Pere a l'escola no s'ha limitat a obrir i tancar la porta i a fer petites reparacions. En Pere ha estat un autèntic porter-mantenidor-educador de l'escola, doncs a l'escola, com als pobles, barris i ciutats, no només eduquen els mestres i professors o les famílies, també eduquen els carrers, les voreres, els equipaments, els comerços i els botiguers i sí, també els porters-mantenidors...

No en és casualitat que a l'any 2005, essent jo regidor d'Educació de Sarrià de Ter, comptés amb ell per descongelar i reactivar el Consell Escolar Municipal de Sarrià de Ter, assumint-ne ell les tasques de secretaria. En Pere a més sempre ha estat molt predisposat a col·laborar en les activitats de l'escola i de l'AMPA, en especial seran recordades les nits dels sopar de fi de curs on ell feia de discjòquei, o per exemple la seva feina a la biblioteca o per fer possible i realitat la revista escolar El Saberut...

A l'escola Montserrat trobarem a faltar en Pere, ell també trobarà a faltar l'escola... però res és per sempre i els cicles que un dia iniciem, també cal tancar-los... I és sobretot una satisfacció si es poden tancar d'aquesta manera, decidint un mateix, en aquest cas en Pere, el seu propi destí...

En Pere, en un correu enviat als companys de feina de l'ajuntament de Sarrià de Ter anunciant la seva marxa i convidant-los a un petit refrigeri, hi ha afegit una cita que, d'alguna manera, explica en part la seva decisió i necessitat, de canviar de feina...

D'aquí a vint anys us sentireu més decebuts per les coses que no vau arribar a fer que no pas per les que realment vau fer. Així que arrisqueu-vos, navegueu lluny dels ports segurs. Exploreu.
Descobriu ...

Mark Twain, escriptor nord-americà ( 1835-1910 )


En Pere, a la festa "sorpresa" de comiat que se li ha fet aquest dijous al vespre a l'escola, ha repartit dos records pels assistents: un breu recull de poemes i un cd amb 18 cançons amb veu (o nom) de dona, entre les quals la darrera precisament amb nom de dona: Ai Dolors! de Manel, cançó que ens ha dedicat...

Manel "Ai, Dolors" en directe




D'entre els poemes que ens ha regalat hi ha aquests dos:

MEMÒRIES

Ara que sé que encara em queda alè
canviaré de veu i de registres
i potser jugaré amb cartes marcades
per evitar els paranys i les sorpreses.
Fa molt de temps de tot i encara em sobta
l'aiguabarreig dels sentiments que pugnen
per establir-se al pou de la memòria
i fer-ne la primera residència.
Hi ha massa món darrere cada signe
i poc espai per encabir-hi els fràgils
mecanismes insòlits del desig
que reclamen un lloc de privilegi.
Amb tot, més val no perdre l'esperança,
si més no perquè els anys només importen
per tot allò que cadascú assumeix
com a vida viscuda, el referent
que interroga i sorprèn, però acompanya.
De tot plegat no vull pas que me'n quedi
res més que una frisança al cap dels dits
i un vent de llum al fons de la mirada;
la resta, fet i fet, no m'interessa.

Miquel Martí i Pol

ANAGNÒRISI

Amb la fona dels anys i amb l’embranzida
d’un paisatge precís, on la tendresa
l’anar del dia amara vers l’oblit,
expandeix el present, si ara et tenalla,
a futurs imperfectes, provisoris.
Des del frec taciturn de la tardor,
reviu, a cada pas, cada record.

Emili Trapero


L'equip docent i el PAS de l'escola li han dedicat (i cantat) una corranda que defineix molt bé, i amb humor, el què en Pere ha representat per l'escola aquests anys...

La corranda d'en Pere!

Des de Sils fins a Sarrià
un bon tros de camí hi ha
i en Pere cada dia
el fa i desfà.

Toca el timbre cada dia
i amb música ho fa
perquè tots amb alegria
ens podem a treballar.

Molts papers per repartir
fotocòpies per anar fent,
la llista del menjador
quanta feina, déu n'hi do!

Una frase a la setmana
una poesia al mes
en Pere és lletraferit
i mai cap n'ha repetit.

Sempre se'n fot de nosaltres
és petit i malparit
però és un noi de bona pasta
i també un bon amic.

Molts oficis ha de fer
i en tots fa un bon paper
de fuster i de cuiner
fins i tot fa d'infermer.

En Pere sempre està a punt
de donar un cop de mà
només cal que li demanin
de seguida ho farà.

De cançons i cançonetes
una per cada ocasió
tant per pujar a la classe
com per sortir d'excursió.

Per les festes celebrar
un disc jòckey faltarà
qui torrarà les castanyes
i per Nadal vindrà amb banyes!.

A la Pólvora aniràs
i d'educador faràs
tractant amb el jovent
ha arribat el gran moment.

Al costat de la Pagans
faràs feines importants
i en el pobre d'en Torrent
llàgrimes iran corrent.

I si ell t'enyorarà
nosaltres encara més
tot ho haurem d'aprendre a fer
perquè no seràs el nostre porter.

Mira quins morros portem
ves-te pensant per a què són
perquè ara t'omplirem
tots i totes a petons!


Sarrià de Ter perd quelcom més que un porter d'escola... Girona guanya molt més que un educador!

Bona sort i moltes gràcies Pere!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada