diumenge, 22 de febrer del 2009

Sol, i de dol a Polònia



El Tomàs Molina del programa de televisió de sàtira política Polònia recitava l'altre dia els tres primers versos del sonet de J. V. Foix, Sol, i de dol.

Sol, i de dol

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.

Recordo que aquest poema, de fet el llibre de poemes Sol, i de dol, de J.V. Foix, era una de les lectures obligatòries de literatura catalana a COU el curs 1992/93.

Dies després de sentir el Molina del Polònia recitar els primers versos d'aquest bonic i enyorat sonet vaig estirar el llibre de la lleixa i vaig rellegir de nou el poema. La pàgina d'aquest sonet és plena d'anotacions, com tantes altres del llibre, fruit del treball fet a classe amb el professor de literatura catalana de l'Institut Carles Rahola de Girona (aleshores al barri gironí del Pont Major) d'aquell any, Àlex Martínez, de qui en tinc un gran i agradable record, no només de COU, sinó de la resta de cursos que el vaig tenir...

Algunes de les anotacions fan referència a paraules concretes, com "vetusta" (antiga), "gonella" (vestit medieval; de fet el diccionari defineix gonella com a f INDUM Peça de vestit que duien homes i dones, composta de cos i falda), "retuts" (cansats) o "tuc" (cim).

D'altres anotacions fan referències a expressions o fragments de frases: "l'estrany no m'és estrany" (paradoxa, joc de paraules), "... en desert sense estany / O en tuc de neu" (antítesi) o "... de Déu el parany (...) O del diable engany" (és una realitat absoluta -Déu- o és un engany del diable).

També hi ha alguns aclariments de caire més general, descriptius del sonet; segurament apunts recollits amb pressa seguint les explicacions del professor. A dalt de la pàgina, sobre el sonet, hi ha escrit (tot amb llapis, val a dir): "Plantejament del llibre". Sobre l'inici del sonet (Sol, i de dol) hi ha una petita fletxa que indica senyala altres paraules escrites a llapis: "Postura de March i Petrarca".

Al costat del segon quartet del sonet hi ha una breu anotació a la dreta que diu "retòrica metafísica".

Sota el sonet, aprofitant la resta de la pàgina, llavors en blanc, hi ha més anotacions de caire general: "No sap on és, però reconeix el paisatge". "Sonet de presentació, reflexiu, de tot el què vindrà al darrera", s'entén que del llibre... "L'home que es fa preguntes transcendents. Estat de reflexió. Hiperrealisme".

De J.V. Foix, però, a mi sobretot m'agradava llegir Si pogués acordar Raó i Follia... sonet la pàgina del qual també és ple d'anotacions... Que divertit això de repassar els apunts i els temes d'estudiant de COU...

El cert és que en Tomàs Molina del Polònia és tota una troballa i una mina!. Qui sinó ell pot fer gaudir de la més alta cultura del prime time televisiu... Per cert, si en sou fans, no us perdeu el bloc frescota.cat i el seu homònim grup al Facebook... Mooooolt bona niiiiit!

1 comentari:

  1. Quants records Roger de la literatura catalana de COU, amb JV Foix i tants d'altres... imatges compartides descrius en aquesta nota! En el meu cas, des de l'IES Casablanques de Sabadell... quants bons moments... Records i petons!
    Montserrat Capdevila

    ResponElimina