divendres, 18 d’abril de 2008

La pluja com a estat d'ànim

Entre l'alegria, a vegades desbordant eufòria, i la tristesa, sovint tenyida de malenconia, es mou la pluja.

La de l'alegria es sol referir, majoritàriament, a fets no metereològics, sobretot quan es tracta de pluges de milers (o milions) d'euros que reparteixen les loteries i altres jocs. Quan és meteorològica l'alegria respon, com ha estat en certa manera avui, en contraposició al neguit generat durant el temps d'espera, quan la pluja ha estat intensament enyorada... Encara que la pluja de petroli d'un jaciment que es descobreix també ha generat, a la realitat (suposo) i a la ficció, veritables escenes d'alegria i eufòria compartida... Malauradament, també guerres, amb pluja de míssils i bombes...

Però l'estat d'ànim més propi de la pluja és el de la tristesa. La pluja fa sortir els cargols a les vores dels camins; amb la mateixa facilitat fa aparèixer els melancòlics que, embolcallats amb una manta mig estirats al sofà, observen la pluja a través dels vidres mig entelats de la sala d'estar... La pluja ens tanca dins les llars, també dins nosaltres mateixos, convidant-nos en una mena d'instrospecció regeneradora... També, com altres fenòmens metereològics com el vent, ens pot despertar els impulsos més primaris o bé, senzillament, despertar-nos el nostre interior més boig...

La pluja, diuen, purifica l'ànima, potser de la mateixa manera que neteja les clavegueres dels carrers, quan no les inunda si cau en abundància i, sobretot, intensitat.

Ahir va ploure a Catalunya i la pluja va esdevenir, per fi, un titular positiu. Una pluja benefactora, però encara insuficient. Vaig pensar inevitablement amb el conseller Francesc Baltasar: el seu paraigües més aviat li deuria servir. ahir, per protegir-se del ruixat que algunes bases (militants i simpatitzants) del seu partit de les terres de Ebre l'hi van enviar, en forma de demanda de dimissió... Troba aixopluc dins el propi govern, salvant-lo de la reporvació del Parlament de Catalunya...

Mai plou a gust de tothom... a Catalunya la pluja no sap caure, també de manera més breu, Catalunya no sap ploure... però benvinguda sigui la pluja, encara que ja no mulli els meus cabells daurats...
-------------------------------

pd1: la fotografia que acompanya el post, plou sobre mullat, va ser feta ahir a s'Agaró...

pd2: fragment de la cançó Sigues Lliure, que precisament dóna nom a aquest bloc.

"Sigues lliure i camina
cap a l'estel que vulguis guanyar
no pensis el què els altres diran
deixa que la pluja mulli els teus cabells daurats
petites gotes fredes tremolant"

pd3: Riders on the storm. The Doors. Aquest és un dels meus grups predilectes, que descobreixo, com no podria ser d'altra manera, a finals dels anys '80... en plena adolescència...



pd4: Rain dogs*. Tom Waits. Una bona proposta musical, la de Tom Waits, descobert per mi a principis dels '90, per escoltar els dies de pluja...

*Els gossos de pluja, explica Tom Waits, són els gossos que es troben perduts pels carrers quan la pluja ha parat; la pluja ha netejat les olors i els gossos no poden trobar el seu camí: ensumen, però no el troben...

Cap comentari:

Publica un comentari