dijous, 24 d’abril de 2008

Homes contra la violència masclista i en favor de la igualtat

No és un discurs nou, encara que genera novetat i titulars, com la designació, per part de la nova Ministra d'Igualtat, Bibiana Aído (bloc), de Miguel Lorente com a responsable de la Delegació del Govern de Violència de Gènere. El Periódico de Catalunya dies enrere titulava: Un home dirigeix la lluita contra els maltractes.

A nivell simbòlic és el contrapunt a la designació de Carme Chacón com a Ministra de Defensa, en què, més enllà del seu simbolisme, hi ha el més pur, i simple, sentit comú: valen les persones, més enllà del seu gènere... Però ara sembla que a la Carme Chacón se l'observa amb més deteniment pel fet de ser dona... però avui aquest no és el tema.

Però tornem als homes: un home al capdavant la lluita contra la violència masclista és un fet que trenca alguns esquemes contemporanis que sembla que s'han tornat clàssics: les polítiques d'igualtat i les de la lluita contra la violència vers les dones són coses de dones. Podríem preguntar-nos quants regidors homes són regidors d'igualtat...

Posem l'exemple de Sarrià de Ter: l'equip de govern està format per sis homes i una dona, estructura que de fet és el negatiu (entendre's el concepte fotogràfic) del grup municipal del PSC, a l'oposició, format per quatre dones i un home. M'imagino la reunió entre els dos grups municipals per repartir-se les regidories; la d'igualtat deuria ser la que va generar menys debat: hi ha una dona, la regidoria és per ella... Efectivament la regidora del govern és la d'igualtat. "M'ha tocat perquè sóc dona, perquè sóc "la dona"..." deuria pensar. Segurament, tenint present els homes, deuria ser també la més conscienciada, o, si més no, en predisposició de ser-ne...

Curiosament a l'anterior govern (del PSC) hi havia dues dones i quatre homes, però no eren les dones qui tenien la primera responsabilitat de govern per impulsar les polítiques d'igualtat i contra la violència de gènere, era un dels quatre homes qui tenia la responsabilitat d'impulsar les polítiques d'igualtat, i així va fer-ho, comtant amb la resta de govern, dones i homes.

Aquestes designacions no s'han de moure només en el terreny de l'estètica (els homes a Defensa, les dones a Igualtat), s'han de moure a partir dels seus interessos, capacitats, disponibilitats... En qualsevol cas celebro que el Govern Zapatero trenqui motlles i ho faci amb convenciment, superant els recels dels qui es mostren poc flexibles...

Cal trencar aquests esquemes clàssics, els nous i els vells. La designació de Miguel Lorente no s'ha de simplificar pel fet de ser home (això també seria un error), sinó per la seva trajectòria professional i política en la lluita per la igualtat.
La igualtat i la lluita contra la violència masclista és cosa d'homes i de dones, pel què cal que els espais de participació i representació política, tècnica i ciutadana en aquests àmbits hi hagi homes i dones.

D'homes per la igualtat sempre n'hi ha hagut i més que se'n necessiten. La igualtat entre homes i dones no és més que la conseqüència del respecte i exercici dels drets humans. En aquest sentit el treball i experiència d'entitats com l'AHIGE (l'Associació d'Homes per la Igualtat de Gènere) en són un magnífic exemple. Preparen pels propers dies 16, 17 i 18 de maig el 5º Encuentro Mixto de AHIGE.

Com diu el lema de l'AHIGE Catalunya, (dones i homes) pugem esglaons plegats.

Cap comentari:

Publica un comentari