diumenge, 20 d’abril del 2008

Breu conversa amb Jordi Pujol

Era la primera vegada, el passat dimarts a la tarda, després de la seva intervenció en la presentació del llibre "La Fageda. Història d'una bogeria", que vaig dirigir-li la meva paraula. Després d'esperar pacientment que acabés d'atendre unes senyores vaig atansar-li la mà i l'hi vaig dir:
"Senyor Pujol, vostè no em coneix però potser l'hi sonarà el meu cognom; em dic Roger Casero i el meu pare, Just Manuel Casero, va ser un socialista gironí molt actiu durant la transició, però va morir a principis de l'any '81".
Em va semblar que més o menys es situava, sobretot després de donar-li alguna dada més: "també va ser un dels fundadors del diari El Punt..."

"Així vostè és de Girona", em va dir, però jo vaig puntualitzar, "Sóc de Sarrià de Ter, a més sóc regidor socialista i, per cert, una vegada que va venir a Sarrià de Ter, a la campanya de les municipals de 2003, el vaig venir a veure..."
"Però deuria ser un míting, no?", em va dir amb certa sorpresa, suposo que pel fet de ser del PSC...
Em justifico i després em pregunta: "i ara qui governa a Sarrià de Ter?".
Jo l'informo: "ERC amb vostès, des d'aquestes darreres eleccions; jo era el cap de llista del PSC".
Ell sembla que em vol consolar: "Bé, però vostès van governar molts anys, no?"...
L'hi demano si em pot signar el llibre, entrem de nou a la sala que minuts abans ha abandonat i s'asseu en una cadira del públic, ja amb el meu llibre a les seves mans; una altra senyora, quan el veu, s'hi atansa passant per davant meu i fa el gest de donar-li el llibre perquè també l'hi signi.
Ell l'atura: "perdoni, haurà de fer cua, que aquest jove va primer!". Em signa el llibre i l'hi agraeixo la signatura i el fet d'haver-lo conegut personalment.

És el segon ex president amb qui coincideixo en una presentació d'un llibre; dies enrere va ser amb Pasqual Maragall, amb qui, naturalment, he coincidit altres vegades. Va ser a la presentació del llibre "Mil dies amb PM", escrit per Jordi Mercader. En ambdues ocasions ells han estat les estrelles de les presentacions, els seus parlaments els més esperats i divertits... Allunyats del cos a cos polític diari, els ex presidents juguen el seu paper en la salut emocional i mental política del nostre País.

Després de signar-me el llibre i d'atendre a molta altra gent Jordi Pujol acompanyat per Marta Ferrussola marxen del Palau Robert. Instants després jo també, per agafar el tren, Passeig de Gràcia avall. Quan em disposo a marxar els veig uns metres més endavant, avançant pels jardins del Palau Robert agafats de bracet. Faig aquesta foto (i dues més...) i com que el meu ritme és més accelerat, els avanço just abans d'entrar de nou a l'edifici per sortir al carrer...
---------------------------------
pd1: vaig veure Jordi Pujol d'aprop, per primera vegada i amb consciència, a l'Aplec de l'Esperit que es va celebrar a Girona a finals de maig de 1994 (va ser el V Aplec de l'Esperit). Una colla d'escoltes hi fèiem una mena de servei de suport... Recordo que la Sira també hi era; de fet feia quasi un anys que festejàvem... Quan va arribar a Girona, a la Devesa, el vaig veure passar envoltat de molta gent... recordo que vaig enfilar-me en una tanca per veure'l, més que res per curiositat...

pd2: no l'hi vaig explicar a Jordi Pujol, la setmana passada, una de les referències a la seva persona que surt al llibre "Memòria de Just", la biografia del meu pare, escrita per Jaume Guillamet. A les darreres pàgines del llibre, quan s'expliquen també les darreres pàgines de la vida d'en Just, hi ha la transcripció d'alguns detalls sobre el darrer mes i mig de vida, anotades per la meva mare a l'agenda d'ell.
Des dels voltants de Nadal de l'any '80 en Just és conscient de la seva irreversible situació, sap que ja no hi ha res a fer contra el càncer de fetge que l'hi consumeix la vida.

L'anotació a l'agenda del dissabte 3 de gener (de 1981) és molt breu:
"Jordi Pujol ve a Girona. Demanen a en Just si el pot veure. En Just contesta que no".

pd3: lligant de nou en Just amb La Fageda (més enllà de l'atenció psiquiàtrica), la meva mare, la Maria Mercè Gumbau, em fa observar que el darrer Quiosc publicat al llavors Punt Diari, el 21 de desembre de 1980, portava per títol "Nadal a la Fageda".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada