divendres, 11 de gener de 2008

AP7 Nord

P1220961-1

Abertis va presentar, el dijous 10 de gener a la Cambra de Comerç de Girona, el projecte d'ampliació de l'autopista AP7 en el tram comprès entre Maçanet de la Selva i La Jonquera. Una notícia que, des de la meva perspectiva, té vàries dimensions: 3r carril, desdoblament NII (que esdevindrà l'A2, entre Fornells i Vilademuls) i l'afectació a Sarrià de Ter.

Si voleu aprofundir-hi podeu consultar la notícia al web d' Abertis, on també hi trobareu la nota de premsa d'Abertis en pdf (més extensa), i sobretot la presentació del projecte d'ampliació, aquí en pdf, amb dades més concretes de pressupost, dels trams, de l'execució de l'obra, amb gràfics, plànols...),

Tercer carril de l'AP7:
és una reclamació històrica i ha estat, durant anys, un projecte que s'ha anat demorant. Venint de Barcelona es té la sensació d'embut a l'alçada de Maçanet, l'augment del trànsit de camions incrementa la sensació de ratonera i desespera, comenta molta gent, quan els camions s'avancen entre ells. És clar que desespera més haver de pagar al final del trajecte, però ara no ens hi entretindrem aquí...

El tercer carril és percebut unànimement (bé, quasi) com una necessitat pel nostre territori, és a dir, el seu anunci el podem considerar una bona notícia.


Desdoblament NII-A2:
Però això de l'autopista a mi moltes vegades em fa pensar en el sistema escolar d'escoles públiques i privades-concertades. De la mateixa manera que hi ha qui diu que matricula els seus fills a l'escola privada-concertada per què considera que ofereix un servei de major qualitat que la pública (afirmació que rotundament jo no comparteixo), penso que anem per la carretera privada, per l'AP7, perquè la pública, la NII, no ofereix, encara, prestacions de qualitat: seguretat, fluïdesa, autovia...

És a dir, d'acord que cal ampliar l'AP7 amb el tercer carril, però de veritat el què cal és convertir la NII amb l'A2, amb autovia. És cert que d'un temps ençà s'ha començat a posar el fil a l'agulla i hi ha trams que finalment ja són operatius, però resta encara molta feina.

Entenc que una autovia i una autopista són vies diferents que han de complir, també, funcions diferents; però en qualsevol cas l'A2 ens ha d'oferir un nivell de prestacions que ens porti, en un futur, a decidir per on passem, per exemple, per anar a Barcelona, si per l'AP7 o per l'A2. Ara no tenim les dues opcions, l'AP7 s'imposa.

També és una reclamació històrica, per tant, el desdoblament de la NII, també ara s'hi està invertint i treballant per desdoblar-la.

I no només desdoblar-la, sinó, en el cas del tram entre Fornells i Vilademuls, fusionar-la amb l'AP7. O compactar-la, que és el què ara demanen alguns municipis de l'Alt Empordà.

Ja ho sabeu, jo no he compartit mai la decisió de desdoblar la NII amb l'ampliació a 8 carrils de l'AP7, així m'hi he manifestat sempre com a veí i regidor del PSC de l'Ajuntament de Sarrià de Ter i, sobretot, al darrer mandat en tant que primer tinent d'alcalde. Així ho he expressat a la Generalitat, al Ministeri de Foment i a Abertis.

Són dues carreteres diferents, amb finalitats diferents i modalitats de trànsit i conducció diferents, sobretot si tenim present que el tram en què convergeixen les dues vies (AP7 i A2) es concep com una circumval·lació de l'àrea urbana de Girona i, per tant, un tram curt. Serà un tram de carretera amb circulació de llarga distància i de curta distància, un tram en què convergiran dues maneres de conducció, la de llarg recorregut i la de curt; de fet ara ja ens hi trobem, des de la gratuïtat (pels conductors, no per la Generalitat) per la circulació interna entre les sortides sud i nord de Girona.

Serà un tram, el de circumval·lació de l'àrea urbana, més llarg del què és ara (de Salt a Sant Julià de Ramis passarem de Fornells a Vilademuls), també més permeable, amb tres noves sortides, passant de 2 a 5 i serà, també, un tram molt més transitat, ja que s'hi desplaçarà tot el trànsit actual de la variant de la NII.

Afectació a Sarrià de Ter:

TraçatAèri Ap7 Sarrià

NIMBY (Not in My Back Yard)?. És a dir, no al pati de darrera de casa?. Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra... Però en el cas de Sarrià de Ter aquesta expressió fa quaranta anys tard, ja que, no al pati del darrera, sinó en plena zona urbana, ja fa anys que hi tenim l'AP7. No es tracta, doncs, d'una nova infraestructura, sinó de l'ampliació d'una ja existent, amb un enclavament gens ben resolt, ni abans ni ara.

D'altra banda el què la variant de Girona de la NII va permetre, lliurar-nos del pes del trànsit de l'antiga NII al seu pas pel bell mig del meu poble, ara el no desdoblament de la NII pel seu actual traçat ens torna la carretera compactada i sumada al tercer carril de l'AP7. No volíem caldo?...

Però la realitat, ja ho sabem, és molt tossuda... i s'acaba imposant. L'afectació de l'AP7-A2 a Sarrià de Ter és molt clara, només cal passar per l'AP7, per sobre Sarrià de Dalt, per exemple. L'ampliació de l'AP7, malgrat no sortir dels límits d'afectació actuals (sobretot s'ampliarà per la mitjana), aproparà més la carretera als habitatges, caldrà, suposadament, ampliar els pilars dels dos viaductes que tenim a Sarrià de Ter i farà augmentar el trànsit, els sorolls...

Des de l'anterior govern municipal vam encarregar un estudi acústic, una projecció del projectes amb les afectacions a nivell urbanístic i vam contracatar un assessorament jurídic per l'Ajuntament i els veïns més afectats.
Viaducte Xuncla Abertis gen07

Davant aquesta realitat, conscients que és pràcticament impossible evitar els 8 carrils, malgrat el un recurs contenciós-administratiu interposat contra el projecte, des de les nostres responsabilitats de govern, a l'anterior mandat, des del PSC de Sarrià de Ter vam començar a negociar, amb el Ministeri de Foment i Abertis, mesures correctores, compensacions pel poble i indemnitzacions (ja que no podem parlar d'expropiacions) pels veïns afectats, alhora que seguíem treballant per evitar l'obra.

És a dir, treballar amb l'objectiu que, amb les indemnitzacions corresponents als veïns (que vol dir des de la insonorització fins a l'equivalent a l'exporpiació d'alguns habitatges), amb les mesures correctores de minimització d'impacte acústic (pantalles i pavimentació) i de seguretat, l'impacte de l'AP7 després de fer l'obra hauria de ser molt menor del què hi ha ara.

Malgrat totes les millores, la ferida al territori hi és, i cal compensar, per l'obra i per la presència constant de la infraestructura, haurien de reportar un benefici (compensacions) pel municipi.

És de justícia afirmar que tant des del Ministeri de Foment com des d'Abertis, més enllà de la seva fermesa d'executar l'obra i, per tant, la discrepància amb el plantejament de Sarrià de Ter, vaig trobar, en les reunions que hi vaig tenir com a primer tinent d'alcalde, acompanyat pel llavors alcalde Nicolás Pichardo, la voluntat i predisposició per fer les coses amb diàleg i entesa amb els territoris.

Ara és l'hora d'anar concretant totes aquestes qüestions parlades prèviament, ara és el moment de coordinar l'execució de les obres, les compensacions i indemnitzacions. Feina, molta feina... ens hi posem?...

------------------------------------

pd1: m'ha agradat llegir que Joan Manel del Pozo serà nomenat properament membre de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

pd2: ¿Enganya Zapatero?. S'ho pregunta Joan tapia al Periódico de Catalunya i entre d'altres diu: La Generalitat fa bé de rebutjar una transferència de Rodalies que considera que és insuficient. Menys justificat és desqualificar globalment la política de Zapatero amb Catalunya.

pd3: Jordi Cabré escriu al diari El Punt l'article PSC i ERC. Comença l'article amb una afirmació que comparteixo: El PSC i el PSOE no tenen sempre els mateixos interessos, com s'està demostrant de cara a les properes eleccions generals.

pd4: quan el PP deia "España va bien" el creixement era del 2,9%. Ara, quan el creixement és del 3,8% el PP diu "España está en crisis".

pd5: Crisis, what crisis?. recorden aquest LP de Supertramp?. De Supertramp una de les cançons més conegudes:
Supertramp - The Logical Song






I una cançó del disc Crisis, what crisis?:
Supertramp - Sister Moonshine




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada